Resultats de la cerca
Es mostren 142 resultats
Escola Pollencina
Grup informal d’artistes format a Pollença vers el 1914.
L’integraven Tito Cittadini, Roberto Montenegro, Gregorio López Naguil, Roberto Raumagé i altres pintors, en general llatinoamericans, reunits a l’entorn del seu mestre Hermen Anglada Camarasa Es caracteritzà per un decorativisme colorista basat en el paisatge mallorquí
cala Murta
Cala
Cala de la península de Formentor, dins el municipi de Pollença (Mallorca), a ponent de la cala en Gossalba, damunt la badia de Pollença.
És dominada per la possessió de Cala Murta , prop de la qual hi ha un monument a Costa i Llobera
batalla de Llucmajor
Història
Militar
Batalla decisiva en la guerra entre Jaume III de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó, que determinà la reincorporació definitiva del regne de Mallorca al domini directe del rei de Catalunya-Aragó.
Tingué lloc el 25 d’octubre de 1349, prop de Llucmajor Mallorca Oriental Jaume III organitzà un estol i contractà mercenaris amb els cent vint mil escuts d’or del primer termini de la venda de Montpeller al rei de França L’11 d’octubre desembarcà a Formentor i a la badia de Pollença i arribà a Inca Davant la resistència, continuà cap a l’interior el 22 era a Porreres i el 24 a Llucmajor, on anà Gilabert de Centelles, governador del rei de Catalunya-Aragó, amb reforços de Sardenya, portats per Riambau de Corbera Els dos exèrcits es trobaren el dissabte, dia 24, prop de Llucmajor L…
vall de Masteguera
Sector o indret
Sector del municipi de Pollença (Mallorca), al SE de la vila.
cavallets
![](/sites/default/files/media/FOTO2/cavallets.jpg)
Cavallets de Barcelona exposats
© MPG
Folklore
Figura d’entremès, dita també cavalls cotoners o cavalls cotonins o cavallins.
És formada per un grup d’homes o minyons que van dins una carcassa de cartó en forma de cavall, sense potes, amb un faldellí a manera de gualdrapa i un forat a l’esquena per on la sostenen, de manera que simulen ésser cavalcadors executen diferents danses i moviments coordinats tot assenyalant sovint el ritme amb cascavells, fuets i acompanyats per flabiols i tamborins A l’origen sembla que formaven part d’un entremès de lluita de cavallers cristians contra moros o turcs, i en aquest aspecte combatiu són conservats encara a la Patum de Berga i a la Mata-degolla de Sant Feliu de Pallerols han…
Joventuts Musicals
Música
Organització internacional dedicada al foment de l’educació i el conreu musicals entre els joves.
Foren fundades l’any 1939, simultàniament a Bèlgica i a França, amb el nom de Jeunesses Musicales L’any 1945 hom creà la Federació Internacional de Joventuts Musicals, que actualment aplega 35 organitzacions estatals Als Països Catalans n'han estat fundades delegacions a Barcelona 1951, València 1953, Terrassa 1954, Sabadell 1956, Palma 1956, Mataró 1956, Ciutadella 1958, Igualada 1958, Manresa 1959, Maó 1959, Tàrrega 1959, Badalona 1960, Tarragona 1962, Vilafranca del Penedès 1962, Granollers 1963, Berga 1966, Súria 1966, Sóller 1966, Pollença 1966, Solsona 1968, Olot 1969,…
Capó
Família de pastors protestants fundada per Joan Capó i Pons (Maó 1852-1909), que, durant quatre generacions, ha estat al càrrec de la propagació de la fe evangèlica a les Balears i al Principat.
Joan Capó i Pons fou deixeble predilecte del missioner William Thomas Brown bé que mai no fou ordenat com a pastor metodista, estigué al càrrec de distintes congregacions a Maó, es Castell i Pollença Dels seus fills, Josep Capó fou superintendent de Catalunya i Balears 1928 intervingué en la traducció dels evangelis i dels Fets dels Apòstols al català 1924-28 Dels altres dos fills, Joan Capó fou pastor al Clot i al Poble Nou Barcelona, i també a Palma, Capdepera, Portocristo i Rubí i Samuel Capó mort el 1995 actuà a Maó i a Barcelona, on fou pastor Quant a la tercera generació,…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…
Gilabert de Centelles i de Castellet
Història
Senyor de les baronies de Nules i de Centelles i conseller del rei Pere III de Catalunya-Aragó.
Fill de Gilabert de Centelles i de Bellpuig Participà en les expedicions a Mallorca i al Rosselló en la guerra de Pere III contra Jaume III de Mallorca 1343-44 El rei Pere li confià la castellania de Canet Rosselló el 1344 i, després, l’alcaldia del castell de Xàtiva abans del 1347 i la potestat d’Albaida Durant les lluites de la Unió de València es mantingué al costat del rei i prengué part en la batalla de Bétera, on els reialistes foren derrotats 1347 El 1348 fou nomenat governador de Mallorca amb la missió de reprimir qualsevol acció favorable al desposseït Jaume III de Mallorca Afrontà…
Emili Armengol i Abril
![](/sites/default/files/media/FOTO/B096637.jpg)
La Porta de Sarrià, escultura d’Emili Armengol de l’any 1993, situada a la Via Augusta, al costat del passeig de la Bonanova
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Fill del joier i pintor Emili Armengol i Gall Terrassa, Vallès Occidental, 1911 - Barcelona, 1976, el 1968 féu la primera exposició d’escultures de format mitjà a Barcelona En la seva obra predominen les formes arrodonides de caràcter orgànic, i sovint combina materials diversos Són notables les seves escultures per a espais públics, entre les quals cal esmentar el Monument al gos d’atura Castellar de n’Hug, 1986 el Monument a la Constitució Andorra la Vella, 1993 la Porta de Sarrià 1992, adoptada el 1995 com a logotip oficial d’aquest districte de Barcelona Olympic flag , del Museu Olímpic…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina