Resultats de la cerca
Es mostren 754 resultats
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic
nebàlia
Carcinologia
Crustaci malacostraci del superordre dels fil·locàrides, de l’ordre dels leptostracis; té maxíl·lules amb un palp llarg dirigit cap enrere, el vuitè segment abdominal és àpode i els quatre primers parells de pleopodis són bífids i tenen funció natatòria.
És comú a la Mediterrània i a l’Atlàntic
Neagh
Llac
Llac d’Irlanda del Nord, que ocupa el fons d’una depressió en les zones d’altiplans basàltics d’Antrim.
Desguassa a l’Atlàntic a través del riu Bann
Anllóns
Riu
Riu de Galícia, al vessant atlàntic (55 km).
Flueix en direcció E-W i drena la regió dels Bergantiños Desemboca per la ria de Lage
pas de Mona
Estret marí
Estret de les Antilles que separa les illes de Puerto Rico i Hispaniola.
Comunica la mar Carib amb l’Atlàntic, i és navegable
Santa Catarina
Divisió administrativa
Estat de la regió meridional del Brasil.
La capital és Florianópolis Limita al N amb l’estat de Paranà, a l’E amb l’oceà Atlàntic, al S amb l’estat de Rio Grande do Sul i a l’W amb l’Argentina La regió marítima és una plana baixa, inundable, amb algunes llacunes La Serra do Mar forma la divisòria entre aquesta regió marítima i la de l’interior Aquesta última forma part de l’escut paleozoic brasiler, és lleugerament inclinada cap a l’W i pel seu extrem corre el riu Uruguai, del qual són tributaris tots els rius d’aquesta regió, mentre que els rius de la regió marítima desemboquen a l’Atlàntic El clima és tropical a la regió marítima…
nucúlids
Malacologia
Família de mol·luscs lamel·libranquis de l’ordre dels protobranquis que tenen la closca amb una doble sèrie de denticles molt punxeguts; el cos és subtriangular, de peu molt gros i amb una brànquia bipinnada a cada banda.
Habiten als fons fangosos de la Mediterrània i a l’Atlàntic
cargolí comú
Malacologia
Mol·lusc gastròpode marí, de la subclasse dels prosobranquis, semblant al cargolí negre però més gros.
És molt apreciat com a marisc comestible Viu a l’Atlàntic
peu de pelicà
Peu de pelicà
Guido Schmitz (cc-by-nc-4.0)
Malacologia
Mol·lusc gastròpode prosobranqui de l’ordre dels monotocardis, de la família dels aporraids, de 5 cm de llargada, que té la vora anterior de la closca amb prolongacions digitiformes.
Habita, colgat a la sorra, a l’Atlàntic i a la Mediterrània