Resultats de la cerca
Es mostren 86 resultats
Robert Merrill
Música
Baríton nord-americà, de nom real Moishe Millstein.
Fill d’immigrants polonesos, començà la seva carrera com a cantant melòdic per bars i hotels, fins que el 1945 aconseguí debutar al Metropolitan Opera House Met amb La traviata A partir d’aquí, es convertí en un cantant habitual del Met al llarg de 30 anys, interpretant papers com Escamillo a Carmen , Fígaro a El barber de Sevilla i Rigoletto Considerat un dels millors barítons de les obres de Verdi, fou una de les veus més importants de les dècades dels cinquanta i seixanta, bastió del Metropolitan Opera House, i alhora gaudí d’una gran popularitat gràcies al fet que mai no deixà de fer…
Domenico Cimarosa
Música
Compositor italià.
A set anys restà orfe de pare una institució benèfica sufragà els seus estudis al conservatori de Santa Maria di Loreto Nàpols Inclinat vers la música teatral, aviat es convertí en un dels capdavanters de l’escola napolitana d’òpera bufa amb L’italiana in Londra 1779, Giannina e Bernardone 1781 i L’impresario in angustie 1786, bé que conreà també l’òpera seriosa amb obres de tema clàssic Caio Mario 1780, Oreste 1784 Admirat per Goethe i per diversos sobirans d’Europa, fou nomenat mestre de capella de la cort 1787-91 de Caterina II de Rússia Hi compongué un Rèquiem 1787 i algunes òperes…
Emili Sagi i Liñán
Futbol
Futbolista.
Conegut com a Sagi-Barba pel fet d’ésser fill del popular baríton Emili Sagi i Barba i de la seva primera esposa, Concepción Liñán Pelegrí Extrem esquerre, ingressà al Futbol Club Barcelona el 1915 procedent del juvenil del New Catalònia i debutà amb el primer equip el 19 de març de 1917 Hi romangué fins la temporada 1918-19, en què es retirà L’edició 1921-22 retornà al Barça i esdevingué un dels pilars de l’anomenada Edat d’Or del club, on fou una de les principals figures del primer equip dels anys vint, amb Samitier, Alcàntara, Zamora, etc Es retirà definitivament la temporada 1931-32…
,
Rolando Villazón
Música
Nom amb el qual és conegut el tenor mexicà naturalitzat francès (2007) Emilio Rolando Villazón Mauleón.
Descobert el 1990 pel baríton Arturo Nieto, es formà al Conservatorio Nacional, i posteriorment amplià estudis a l’Òpera de San Francisco sota la direcció de Joan Sutherland 1998 i a l’Òpera de Pittsburgh L’any següent tingué lloc el seu debut internacional en el paper de Des Grieux de Manon , de Jules Massenet, actuació que li obrí les portes dels grans teatres d’òpera d’arreu del món Han estat especialment celebrades les interpretacions que ha dut a terme amb la soprano russa Anna Nebretko en el paper de Nemorino a L’elisir d’amore , de Donizetti, a la Wiener Staatsoper, i com…
Carlo Bergonzi
Música
Tenor italià.
Estudià al Conservatori Arrigo Boito de Parma i debutà com a baríton el 1948 a Lecce Canvià de corda el 1951 i, després de debutar com a tenor a Bari el 1952 amb Andrea Chénier , es convertí en poc temps en un dels lírics més apreciats del segle XX i en el principal intèrpret del repertori verdià de la seva generació Debutà a Londres el 1953, a la Scala de Milà, amb Mas’Aniello, de Jacopo Napoli, el mateix any, i a Nova York el 1956, amb Aïda, on cantà durant trenta temporades A Barcelona debutà el 1958 Aïda , hi actuà sovint fins el 1982 i hi reaparegué amb L’elisir d’amore Retirat a 70…
,
Brigitte Fassbaender
Música
Mezzosoprano alemanya.
Rebé les primeres lliçons de cant del seu pare, el baríton Willy Domgraf Fassbaender, al Conservatori de Nuremberg, del 1957 al 1961 Aquest darrer any debutà com la Niklaus d’ Els contes de Hoffmann , de J Offenbach, al Teatre de l’Òpera de Munic, on aviat esdevingué una de les figures principals de l’Òpera de l’Estat de Baviera Més tard, es presentà al Covent Garden de Londres 1971, l’Òpera de París 1977 i el Festival de Salzburg 1972, on treballà en diverses produccions wagnerianes sota la direcció de H von Karajan Debutà el 1974 al Metropolitan de Nova York, i després hi actuà amb gran…
,
Carmelo Bernaola
Música
Compositor basc.
Vida Traslladat de petit a Burgos, on estudià amb Tomás Blanco, el 1948 guanyà les oposicions a músic militar, i l’any següent fou clarinetista a l’Orquesta Sinfónica de Burgos El 1951 es traslladà a Madrid, on fou clarinetista de la banda de música de l’exèrcit i posteriorment 1953 de la banda municipal Parallelament, estudià harmonia amb E Massó, contrapunt amb Francisco Calés Pina i composició amb Julio Gómez al Conservatori de Madrid El 1959 obtingué el Premi de Roma de composició, amb el qual pogué anar a Itàlia per estudiar composició amb Goffredo Petrassi, i s’interessà, alhora, per…
,
Michael Kemp Tippett
Música
Compositor anglès.
Estudià composició amb CWood i ROMorris i direcció amb ABoult i M Sargent Fou director de música del Morley College de Londres 1940-52 i del Festival de Bath 1964-74, president de l’Òpera de Kent des del 1979 i del London College of Music des del 1983 El 1966 rebé el títol de sir El seu llenguatge musical, innovador sense assumir, però, l’avantguardisme més estricte, fa un ús ampli del contrapunt i les dissonàncies i incorpora elements del jazz i de la música popular De les seves obres destaquen quatre sonates per a piano 1937, 1962, 1973 i 1984, Concerto for Double String Orchestra 1938-39…
Julia Varady
Música
Soprano romanesa naturalitzada alemanya.
Estudià violí al Conservatori de Cluj i a catorze anys inicià els estudis de cant a Bucarest Debutà com a contralt a l’Òpera de Cluj i el 1970 fou contractada per l’Òpera de Frankfurt Posteriorment cantà a Itàlia i a Colònia, especialment centrada en el repertori mozartià El seu primer èxit internacional es produí el 1970 en cantar La clemenza di Tito Mozart a l’Òpera de Múnic, que es convertí en el seu escenari predilecte També ha cantat sovint en teatres dels Estats Units i d’Anglaterra La temporada 1977-78 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York i el 1987 emprengué una important…
,
saxòfon
© Fototeca.cat
Música
Instrument de la família del vent-fusta, de llengüeta senzilla i tub metàl·lic de perforació cònica, construït normalment de llautó.
Fou inventat cap el 1840 pel constructor belga Adolphe Sax i patentat el 1846 a París Hi ha diverses modalitats de saxòfon el sopranino en mi bemoll, el soprano en si bemoll, el contralt en mi bemoll, el tenor en si bemoll, el baríton en mi bemoll, el baix en si bemoll i el contrabaix en mi bemoll A excepció dels dos primers, els altres presenten una o diverses incurvacions, la darrera de les quals, cap avall, situa l’instrument en una línia aproximadament vertical La part corresponent al pavelló, de grandària considerable, és incurvada cap amunt Els forats, de mides variables,…