Resultats de la cerca

Publicà una Introductio pathologica ad studium theologiae moralis pro confessoriis 1917 i unes altres obres sobre temes psicologicomorals, com també diversos articles a “Estudios Franciscanos”

Fou secretari general del seu orde i a Roma secretari del cardenal Vives i Tutó Féu construir l’església i convent de Pompeia a Barcelona i promogué una important obra social i cultural Predicador i conferenciant de fama, escriví obres d’apologètica i d’espiritualitat en català i castellà, d’història literària i traduccions bíbliques

El seu nom era Esteve Fàbregas i Sala Amb Joaquima de Vedruna i de Mas fundà l’institut de germanes menors de penitència transformat, el 1826, en el de carmelitanes de la caritat, el qual dotà de les constitucions Regla de las nuevas hermanas terceras de María Santísima del Carmen 1827 i orientà 1828 cap a l’educació dels infants

Deixà manuscrites una Historia crítica del Reino de Mallorca i Historia de la fundación del Convento de Capuchinos de Palma , i publicà una adaptació al mallorquí Conversa de Isidro amb lo seu Sr Rector sobre s’origen de reconfesió , 1844 de l’obra de Jaume Ponti

El 1928 ingressà a l’orde i el 1935 fou ordenat de sacerdot Destinat a Amèrica, anà a la casa religiosa dels caputxins de l’Amazònia colombiana, on desenvolupà el seu treball pastoral i prestà distints serveis a Colón, Puerto Asís, La Chorrera, Puerto Nariño i altres llocs Amb qualitats de govern en el medi eclesiàstic, fou nomenat secretari de la prefectura apostólica de Leticia Fou responsable de la publicació periòdica Amanecer Amazónico Leticia Afeccionat a escriure, redactà i publicà, a l’informatiu De Tot Vent , nombrosos articles sobre diversos aspectes històrics de la vida missional…

Des del 1624 fou conseller de Richelieu i el seu agent en política exterior, fet que li valgué el sobrenom d' eminència grisa La seva oposició als Àustria menà a la intervenció francesa en la guerra dels Trenta Anys

Fou edificada sobre el lloc on segons la tradició havia nascut i s’havia criat santa Eulàlia de Barcelona Els consellers de Barcelona hi acudien en processó amb el clericat de la seu en les secades i altres flagells públics i en festes de la ciutat El 1578 el lloc fou donat al pare Ángel Alarcón de Tordesillas per fundar-hi el primer convent caputxí, juntament amb l’església, entre els anys 1633-37, i esdevingué el noviciat de l’orde de tot Catalunya Convent i església, enriquits amb una relíquia de santa Eulàlia el 1630, foren un centre de devoció dels barcelonins, que continuaren acudint-hi…

Dins l’esforç de la Contrareforma, fou encarregat de defensar el catolicisme enfront dels protestants de la regió dels Grisons, on fou assassinat Fou canonitzat el 1746 La seva festa se celebra el 24 d'abril

Fou fundador de l’entitat Franciscàlia 1948, editor de la revista Estudios Franciscanos des de la represa 1948 i iniciador i director de la collecció “Critèrion” És autor de nombrosos articles en diverses revistes i d’obres com Reforma de Regulares a principios del siglo XIX 1943, Necrologi dels frares menors caputxins de Catalunya i Balears 1945, Art pessebrístic 1947, La última hora de la tragedia Hacia una revisión del caso Verdaguer 1958 i El padre Bernardino de Manlleu 1962, Les corts generals de Pau Claris 1976, Un segle de vida caputxina a Catalunya 1978, Els caputxins a la Barcelona…

El 1869 ingressà a l’orde a Guatemala, on s’ordenà de sacerdot 1875 Traslladat a l’Equador i a Colòmbia, treballà a les missions caputxines, especialment a les d’Imbabura i Chocó Fou nomenat comissari general de Colòmbia-Equador i custodi d’aquestes missions El 1895, cridat a Catalunya, fou elegit ministre de la província caputxina d’Aragó-Navarra-Catalunya Publicà les Relationes missionum Comissariatus Aequatoris , de l' Analecta Ordinis romana 1884, Misiones de los capuchinos españoles en el Ecuador 1887, Compendio de elocuencia sagrada 1890 i Semana Santa predicada 1916