Resultats de la cerca
Es mostren 166 resultats
Josep Melià i Sinisterra
Industrial.
Fill de Josep Melià i Ballester Durant la Segona Guerra Mundial ajudà molts fugitius dels països belligerants a passar a l’exili Acabada la guerra, es dedicà a la indústria turística Inicià les activitats el 1947, i aviat l’agència de viatges del seu nom es convertí en una de les més importants organitzacions turístiques del món, amb sucursals a Europa i Amèrica i amb hotels de luxe als principals punts turístics
baronia de Bellera
Localitat
Jurisdicció feudal pertanyent, ja al s XII, a la família del mateix nom i que comprenia la vall de Bellera, la vall d’Àssua, Rialb de Noguera i altres localitats de l’alt Pallars.
Al començament del s XV passà per raó de matrimoni als Ballester, barons de Cervelló i de Sant Vicenç dels Horts, que es cognomenaren Bellera, així com llurs successors, els Luna A mitjan s XVI passà als Ansa, senyors de la Cirera, i al començament del s XVII als Ivorra, castellans de Corbins, dels quals passà als Copons de la Manresana vers el 1716, als Pinós, marquesos de Santa Maria de Barberà, i als Sarriera, comtes de Solterra
Hug de Cardona-Anglesola i de Perellós
Història
Senyor de les baronies de l’Albi i de Cervià, fill gran d’Hug de Cardona-Anglesola i de Centelles i d’Elfa de Perellós, senyora de les baronies de l’Albi i Cervià.
Era molt jove quan la desgràcia caigué sobre la seva família el 1463 Foragitat, amb la seva mare i el seu germà Acard, de les baronies paternes per Joan II, visqué en terra addicta, on fou fet patge del rei-conestable Pere IV El 1490 es casà amb Joana de Ballester Acabada la guerra, pledejà inútilment a les corts de 1473-79 pel retorn de les baronies que Joan II havia donat al seu oncle Antoni de Cardona-Anglesola
Festes Populars de Cultura ‘‘Pompeu Fabra’’
Folklore
Festa literària creada el 1968, de caràcter itinerant arreu dels Països Catalans.
Té l’origen en la celebració del XXV Concurs de Poesia a Cantonigròs el 1968 any Fabra, quan un gran nombre dels assistents habituals, impulsats per Joan Ballester i Canals, demanà a Joan Triadú de donar-hi continuïtat amb una nova forma Òmnium Cultural tingué cura de l’organització i les activitats, que incloïen regularment concursos literaris, actes culturals, espectacles populars, etc, tot mantenint l’esperit de resistència recollit a Cantonigròs El 1977, amb la recuperació autonòmica, foren reconegudes institucionalment
Llorenç de Cabanyes i Fuster
Economia
Comerciant.
Fill de Llorenç de Cabanyes i Bret, cabaler de can Cabanyes d’Argentona establert a Vilanova i la Geltrú, on es casà el 1755 amb Margarida Fuster Estudià al collegi de nobles de l’abadia de Sorese Llenguadoc El 1805 obtingué privilegi de noble del Principat Fabricant d’aiguardent, comercià principalment amb Nàpols i amb l’Amèrica del Sud Féu construir el mas Cabanyes, d’estil neoclàssic, prop de Vilanova i la Geltrú Fou pare de Josep Antoni, de Joaquim i de Manuel de Cabanyes i Ballester
Cultura Valenciana
Revista trimestral que es publicà a València del 1926 al 1931.
L’editava l’Acadèmia Valencianista del Centre Escolar i Mercantil, institució dependent dels jesuïtes Inseria treballs d’erudició i tenia l’annex d’uns almanacs de caràcter més aviat literari Entre els seus collaboradors figuraven Lluís Fullana, Josep Rodrigo i Pertegàs, Lluís Revest i Corzo, Josep Calveras, Joan Beneyto i Pérez, Isidre Ballester i Tormo, Andreu Ivars, Emili Gómez i Nadal, Felip Mateu i Llopis, etc Era bilingüe, però amb un notable predomini del català En els seus fascicles s’intercalaven els Annales de l’Amicorum JL Vives Associatio de València
Miquel Bibiloni i Corró
Literatura
Escriptor romàntic.
De jove milità en el camp liberal, però acabà formant part dels grups més conservadors de la Restauració Fou director o collaborador de diversos periòdics, com “El Cascabel”, “El Juez de Paz”, “Las Noticias”, etc És autor de sarsueles, com El castillo de Bellver 1860 i Una corda d’un cordó 1866, i de les novelles Recuerdos de Mallorca, Simón Ballester el tuerto 1863 i Los explotadores 1879, violenta requisitòria contra la societat contemporània i on abocà el desengany produït per les experiències polítiques de 1868-74 Escriví també Reseña histórico-descriptiva del Castillo de…
la Foia de Cerdà
Petita plana de la Costera regada per l’aigua del barranc de la Foia o de Fontanars, a ponent de la vall del riu Cànyoles.
El territori és repartit en uns 30 petits enclavaments pertanyents a set municipis Xàtiva el Garro, l’Olivera, la Cova, els Colmenars i Seba, Canals l’Albercoquer, Vaquer, els Francs, la Figuereta i la Font del Judeu, Vallés de la Costera la Carretera Vella i la Figuereta, la Granja de la Costera Pepot, Llanera de Ranes el Tossal de Vaquer, l’Alt de Ferrer, el Barranquet, el Barranc de la Foia, l’Alt de Gallec i Escobatella, Torrella de la Costera la Carrasca, la Calçada i Cabielo i Cerdà Enxilagar, la Caseta, el Corral de Ballester, les Foies, l’Entrada de la Foia, Ferrer, la…
Marcos Giralt Torrente
Literatura
Escriptor i crític literari castellà.
Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…
Vicent Galcerà i Alapont
Disseny i arts gràfiques
Gravador.
Deixeble precoç de Ravanals i d’ Hipòlit Rovira El 1750 anà a Madrid, i després treballà per al capítol de la catedral de Toledo Féu els gravats Espectacle de la natura, La monarquia hebrea, Escola del cavall , una collecció de làmines per a la Real Fábrica de los Cinco Gremios El 1762 esdevingué individu de mèrit de l’Academia de San Fernando De nou a València, gravà una Puríssima — còpia de Joanes — , i una altra per al llibre de les Ordenanzas de la Real Maestranza de Caballerías , i els retrats del comte d’Aranda 1768 i de Joan Baptista Cervera, bisbe de Canàries D’excellent escola i d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina