Resultats de la cerca
Es mostren 210 resultats
xarxa multisalt
Electrònica i informàtica
Xarxa de comunicació on els equips terminals es comuniquen mitjançant diversos equips intermedis, els quals participen de la comunicació retransmetent la informació d’un punt a un altre cap al seu destí.
El terme es refereix normalment a tecnologies de xarxes sense fils En xarxes de cable, aquest concepte es coneix com a xarxa punt a punt commutada En l’àmbit de les xarxes sense fil, es parla de xarxes multisalt per contrast amb les xarxes d’accés basades en la comunicació amb una estació base o un punt d’accés que gestiona les comunicacions de tots els terminals al seu abast En una xarxa multisalt, els terminals poden participar en comunicacions alienes agafant el rol de node intermedi encarregat de la retransmissió Els dos conceptes es poden combinar per ampliar la cobertura d’una xarxa…
anèl·lids
Poliquet sedentari (anèl·lid)
© Fototeca.cat
Helmintologia
Embrancament d’animals invertebrats, que comprèn els cucs pròpiament dits.
Anatomia i fisiologia dels anèllids Els anèllids són animals triploblàstics, celomats i protostomats, amb simetria bilateral Tenen el cos segmentat, de forma cilíndrica o aplanada dorsiventralment, i mancat d’apèndixs articulats La segmentació afecta l’organització interna i externa del cos Cada segment extern correspon en general a un metàmer intern excepte en els hirudinis, que tenen més segments externs que interns La metamerització és homònoma en general tots els segments són equivalents, excepte el primer i el darrer, que són diferenciats Cada metàmer consta d’una capa epidèrmica que…
Bactriana
Història
Regió de l’Àsia central compresa entre el Hindūkush, l’Amudarja i la Margiana.
La Bactriana apareix a la història com a part de l’imperi aquemènida al s VII aC Aquesta província, juntament amb la Sogdiana, representava l’extrem nord-est de l’imperi persa, en contacte immediat amb les tribus escites nòmades i al peu de les collades que comuniquen l’estepa asiàtica amb la plana índia Els seus pobladors parlaven un dialecte irànic oriental en la versió més antiga del qual són composts els himnes més antics de l' Avesta , fet que coincideix amb la versió tradicional que en fa la regió bressol del profeta Zaratustra La conquesta de la Bactriana per Alexandre el…
encèfal
Tall sagital de l’encèfal
© Fototeca.cat
Anatomia animal
Part del sistema nerviós central continguda en el crani i que comprèn el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
L’encèfal comença essent una senzilla vesícula, més inflada que la medulla espinal Molt aviat hi apareixen a sobre dues estrangulacions que determinen la formació de les tres vesícules primàries prosencèfal, mesencèfal i romboencèfal , que acaben donant lloc, en el decurs del desenvolupament embriològic, a les cinc regions típiques de l’encèfal dels cordats El prosencèfal, tornant a estrangular-se, forma el telencèfal o hemisferis cerebrals a la regió més anterior, i el diencèfal amb l’epitàlem, tàlem, hipotàlem i apèndix a la posterior El mesencèfal no es divideix, però origina els lòbuls…
os
Estructura d’un os humà
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Teixit connectiu, de notable elasticitat i de gran duresa, que en els vertebrats efectua una triple funció: la de sosteniment del cos, la de protecció d’alguns òrgans (cervell, cor, pulmons) i la de possibilitar el moviment (a tall de palanques mogudes pels músculs) (esquelet).
Estructura i classificació dels ossos En dependència de llur funció, els ossos presenten formes diverses Hom els divideix en llargs com els del fèmur, amples com l’omòplat, i curts com els del puny Els llargs consten de cos o diàfisi part dura i compacta, amb una cavitat interior ocupada per la medulla o moll , de color groc i de dos extrems o epífisis L’estructura dels ossos amples i curts és semblant a la de la diàfisi dels llargs les vèrtebres i els ossos de la cara presenten formes molt irregulars Les prominències arrodonides que als extrems d’un os encaixen dins la conca d’un altre són…
barraquisme
Urbanisme
Sociologia
Fenomen urbà, propi dels països fortament receptors d’immigrats i mancats d’una planificació urbanística, que es manifesta per la construcció de barraques a la perifèria i als petits espais no edificats d’una ciutat.
En la configuració econòmica del barraquisme concorren, d’una banda, el fet del baix poder adquisitiu dels arribats, generalment procedents de regions subdesenvolupades, i de l’altra, la forta especulació entorn dels terrenys urbans i la sostinguda elevació dels costs de la construcció, poc o gens oberta a la industrialització Urbanísticament, els conjunts de barraques se situen marginalment en zones de la ciutat poc accessibles, bé perquè en són a massa distància, bé perquè es tracta de terrenys en pendent, o encara perquè hi manquen serveis De seguida, però, aquests conjunts comencen a…
interfície
Electrònica i informàtica
Tecnologia
Qualsevol medi interposat entre dos elements o sistemes, que la interfície posa en relació (per exemple, un terminal pot ésser considerat com a interfície entre un ordinador i un usuari, a través del qual es comuniquen).
En aquest cas, la interfície pot ésser concebuda com allò que cada sistema ‘veu’ de l’altre
rotavirus
Biologia
Grup de virus del grup dels reovirus, que presenten una càpsida constituïda per una coberta doble, de contorn circular ben marcat, que juntament amb les projeccions del nucli els comuniquen un aspecte característic de roda de carro.
Josep Pla-Narbona
Disseny i arts gràfiques
Escultura
Pintura
Dibuixant, gravador, pintor i escultor, de nom complet Josep Pla-Narbona i San Antonio.
Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona 1945-48 i amb Ricard Fàbregas Dedicat professionalment al disseny gràfic, treballà a París 1956-58 En tornar, obrí estudi propi a Barcelona i es feu un nom amb els dissenys per a la indústria farmacèutica i realitzacions com la capçalera del diari Tele-exprés Aprengué les tècniques del gravat al Conservatori de les Arts del Llibre i amb Jaume Coscolla i Maria Josepa Colom Fou professor de l’Escola Massana i president de Grafistes Agrupació FAD 1961 i amplià estudis de tipografia a Zuric 1962 Del 1964 al 2009 fou president per a l’Estat espanyol…
cor
Secció sagital del cor: 1, vena cava superior; 2, aurícula dreta; 3, orella dreta; 4, septe o envà interauricular; 5, venes pulmonars; 6, aurícula esquerra; 7, orella esquerra; 8, vàlvula tricúspide; 9, ventricle dret; 10, músculs papil·lars; 11, infundíbul; 12, sortida al tronc arterial pulmonar; 13, tronc arterial pulmonar; 14, septe o envà intraventricular; 15, vàlcula mitral; 16, ventricle esquerre; 17, vàlvula aòrtica; 18, aorta; 19, orificis de les artèries coronàries
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Òrgan central i motor de l’aparell circulatori.
Anatomia i fisiologia del cor En l’ésser humà, és una víscera buida, situada en el mediastí, que fa les funcions d’una bomba aspirant i impellent, que atreu a les seves cavitats la sang que circula per les venes i la impulsa, mitjançant les artèries aorta i la pulmonar, a tota la xarxa capillar És constituït per una massa contràctil o miocardi, coberta interiorment per l’endocardi i envoltada exteriorment pel pericardi Situat per sobre del diafragma, davant la columna vertebral, darrere l’estern i entre els pulmons, és sostingut per uns grans vasos que en surten i pel pericardi té forma de…