Resultats de la cerca

Ambaixador a Venècia 1296, fou també monjo, ensenyà ciències profanes als laics i transmeté a Constantinoble la tradició científica de l’imperi de Nicea Autor d’una Aritmètica segons els indis , sota la influència de l’escola de Bagdad, introduí diferents mètodes de càlcul en la ciència bizantina Traduí al grec nombrosos autors llatins i, en l’estudi dels texts, tingué una gran activitat conjectural És autor d’un recull d’epigrames grecs anomenats pels filòlegs Antologia Planudea

Fou l’introductor de la tipografia a Augsburg, amb les Meditationes de vita Christi , de sant Bonaventura 1468, obra que fou seguida per nombroses edicions de texts llatins o d’autors alemanys, amb unes excellents xilografies El seu germà, Johann Zainer Reutlingen — Ulm d 1527, fou, a partir del 1473, el primer impressor a Ulm Entre les seves obres, també illustrades, figura la traducció alemanya del Decameró 1473 i el De claris mulieribus 1493, de Boccaccio

Estudià l’aristotelisme, dret civil i grec a Ferrara i a Roma Nomenat secretari per Lleó X 1513-27, bisbe de Carpentràs 1517 i cardenal 1536, exercí diverses funcions polítiques i eclesiàstiques, sobretot de conciliació amb els protestants Defensà la reforma a Trento Escriví poemes llatins elegants, sobretot De Laocoontis statua , 1506, bé que la fama li vingué del seu ciceronianisme, obres de filosofia, de pedagogia i de teologia El seu comentari In Pauli epistolam ad Romanos fou condemnat

Prengueren per model la lletra dels manuscrits llatins importants, amb la difusió del cristianisme, ja directament, ja a través dels manuscrits irlandesos Els grans centres episcopals i monàstics produïren, a partir del segle VII, una gran abundància de manuscrits, uns escrits amb tipus capitals o uncials, luxosament illustrats, altres amb una escriptura corrent de nexes característics, derivada de la “nova cursiva romana” Tant l’escriptura anglosaxona com les irlandeses tingueren una gran influència sobre els scriptoria dels monestirs continentals, principalment francesos i…

Fill de Manuel I i de Maria de Poitiers-Antioquia El 1180 es casà amb Agnès o Anna de França, filla de Lluís VII En morir el seu pare 1180 era encara un infant i la regència fou encarregada a la seva mare La política llatinòfila d’aquesta disgustà el poble i provocà una gran matança de llatins 1182 Andrònic, cosí de Manuel I, aprofità la situació per a entrar a Constantinoble, assassinar la regent i Aleix i proclamar-se emperador

Al seminari de Mondoñedo es familiaritzà amb els clàssics llatins i s’impregnà d’un virgilianisme que marcà la seva obra En destaca Do ermo 1920 —amb aquest mateix títol fou reeditada el 1947 tota la seva obra lírica—, que reflecteix amb un misticisme franciscà la simplicitat de les flors de la muntanya i la bellesa mínima dels insectes i de les herbes cobertes de rosada, expressades en poemes breus de musicalitat blana La seva obra té la influència del saudosismo portuguès

Conegut també com Rudolf von Montfort, perquè estigué al servei dels comtes de Montfort, fou un dels autors més fecunds del s XIII Entre altres obres escriví Der gute Gerhard ‘El bon Gerhard’ i Barlaam und Josaphat , basades ambdues en texts llatins d’intenció edificant, així com Alexander ~1235 i Willehalm von Orlens ‘Guillem d’Orleans’, ~1240, poemes de tradició cortesana, i Weltchronik ‘Crònica universal’, 1250-54, per encàrrec de Conrad IV, que l’havia convidat a la seva cort de Sicília

Estudià a Itàlia i a Salamanca, on arribà a un bon coneixement del llatí Fou un personatge cortesà, i obtingué càrrecs a la cort de Joan II de Castella Traduí al castellà un extracte de la Ilíada , amb el títol Homero romanceado Introduí locucions i lèxic llatins, fet que engavanya la lectura de la seva prosa Hom destaca, entre la seva obra en vers, els poemes Lo claro-oscuro, Laberinto de fortuna o las trescientas, i La coronación del Marqués de Santillana

Estudià a París i s’establí a Basilea entre el 1475 i el 1480, on treballà associat als seus tres fills, als quals havia fet aprendre llatí, grec i hebreu Es relacionà amb els humanistes i, ajudat per Johannes Froben, edità per primera vegada les obres d’Agustí d’Hipona 1506 amb aquesta edició fou un dels primers a emprar els caràcters llatins Imprimí, també, les obres d’Ambròs de Milà 1492 i de Jeroni 1516-26 aquestes foren continuades, conjuntament, pels seus fills i Johannes Froben

La seva difusió com a llengua de relació fou fomentada per l’administració britànica, i actualment és la llengua negroafricana més estesa D’estructura morfològica analiticoaglutinant, amb components polisintètics, ha manllevat nombroses paraules a l’àrab i al persa El suahili estàndard correspon al dialecte de Zanzíbar Escrit primerament en caràcters àrabs, a partir del s XIX hom hi introduí els caràcters llatins Amb una rica literatura de caire islàmic durant l’època precolonial, s’ha desenvolupat modernament amb la multiplicació de revistes i diaris, que comprenen tots els…