Resultats de la cerca

L’encapçalà Ḥusayn ibn ‘Alī, cap de la milícia elegit amb l’anuència del soldà otomà Ahmet III El darrer bei fou deposat per Bourguiba el 1957

Havia onejat dalt la torre d’Ali Bufat després del Temple el dia de la conquesta i fou portat després per Jaume I a Sant Vicent de la Roqueta

Es casà amb ‘Alī ibn Abī Ṭālib , de qui tingué dos fills, Ḥasan i Ḥusayn Ha gaudit d’una gran veneració a tot el món islàmic, especialment en el xiisme

Dirigí les obres de la mesquita major de Sevilla, començada l’any 1172 El 1184 obrí els fonaments del seu minaret, conegut avui per la Giralda, que continuà ‘Alī de Gómara

Germà dels reis Abdullah I de Jordània i Alí I d’Al-Hiǧāz fou destronat pels francesos Rei de l’Iraq sota protectorat britànic, el 1932 aconseguí la independència del seu estat

Net i successor de Fath ‘Alī Shāh, fracassà en l’intent d’annexar-se Herat 1839, i signà 1847 el tractat d’Erzurum amb Turquia, pel qual hom delimitava la frontera turcopersa

Els seus fills, Amar, domador de tigres Mustapha, que organitzà les gires Ali, ensinistrador d’ossos blancs, i Cheriff, domador de lleons, crearen el circ ambulant Amar, un dels més importants de França

Protegit del ministre i escriptor ‘Alī Shīr Nawā'ī És autor d’una història des de la creació fins al regnat d’Ḥusayn Bāyqāra, Rawsat ul-Safā' , en set volums i un apèndix geogràfic

Fou deixeble d’Antoni Josep Cabanilles El 1802, en collaboració amb Mariano La Gasca, inicià la publicació de la Introducción a la criptogamia española , que deixà inacabada En 1802-03 viatjà en companyia de Domènec Badia Alí Bei per França i Anglaterra, on perfeccionaren llurs coneixements de l’àrab i herboritzaren, com a preparació del viatge que havien de fer al Marroc per encàrrec de Godoy Clemente prengué el nom àrab de Muḥammad ‘Alī i es vestí d’àrab com Badia, però no arribà a partir cap al Marroc per tal com no es volgué circumcidar, i restà a Andalusia, on estudià la botànica del…

Era fill del vescomte Guislabert II i de Rolanda Hom creu que vers el 1120, en una de les incursions dels almoràvits, fou endut presoner al Marroc, on esdevingué cap d’un grup de cavallers cristians que lluitava contra els almohades al servei del soldà Això no el privà de reclamar i d’obtenir la successió en el vescomtat a la mort del seu pare 1126 i de vetllar pels seus interessos a Catalunya, a través del seu fidel Robert No hi ha constància, contra el que ha estat dit, que retornés del Marroc a Barcelona El 1133 encomanà el vescomtat i els seus béns al seu nebot Guillem de Saguàrdia, que,…