Resultats de la cerca
Es mostren 517 resultats
Pere I de Castellbò
Història
Vescomte de Castellbò (1114-1143/50).
Fill del vescomte Ramon I de l’Alt Urgell i d’Ermessenda Fou el primer vescomte de l’Alt Urgell a titular-se vescomte de Castellbò 1126 La seva muller Sibilla, filla i hereva del vescomte cerdà Ramon II, li aportà en dot els vescomtats de Cerdanya i de Conflent i els castells de Sant Martí, Queralt i Miralles, pels quals el 1134 prestà vassallatge al comte de Barcelona i de Cerdanya Ramon Berenguer IV El 1135 obtingué d’Ermengol VI, comte d’Urgell, la cessió del castell de Ciutat, que li disputaven els bisbes d’Urgell Morí després d’haver fet un viatge de devoció a Terra Santa, i fou …
Roger I de Foix
Història
Primer comte de Foix i comte en part de Carcassona (Roger II: 1035-67).
Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller, Amícia, no tingué…
baronia de Balsareny
Història
Jurisdicció senyorial posseïda, probablement, al s XIII, pels descendents del primer veguer de Balsareny, Guifré (mort el 1020-21), casat amb Emma Ingilberga de Besora, el qual fou pare de Guisla, muller del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i del bisbe de Vic Guillem, successor d’Oliba.
La senyoria fou comprada el 1281 per Ramon de Peguera mort el 1290 a Mateu de Balsareny dit de Vilallonga i estigué a les mans de la casa de Peguera fins a la fi del s XV, que, per enllaços matrimonials, passà als Oliver El darrer d’aquesta família, Miquel d’Oliver i de Sarriera, fou succeït 1622 per la seva muller Elisabet de Corbera, la qual llegà la senyoria 1633 a Lluís de Corbera i de Castellet Els Corbera la vengueren el 1648 al ciutadà honrat de Barcelona Joan Antoni Martín Concepció de Martín i de Magarola morta el 1862, pubilla de la seva casa, es casà amb Lluís Carles d…
Odó I de Narbona
Història
Vescomte de Narbona (924-933/946).
Fill i successor del vescomte Francó II i d’Arsenda d’Empúries-Rosselló Succeí, conjuntament amb el seu germà, Volverad I, que hom veu exercir les funcions vescomtals el 925 i el 926 El 924, amb la seva muller, Riquilda filla del comte Guifré II de Barcelona, donà un alou del Narbonès a l’abadia de Montoliu És esmentat el 931, dins una acta de donació a l’església d’Elna, atorgada pel seu oncle Guadall d'Empúries-Rosselló , bisbe d’Elna Apareix encara, el 933, juntament amb el vescomte Teude de Besiers, com a executor testamentari de Reginald, bisbe de Besiers Fou, probablement, pare de Maiol…
Ibrāhīm Paixà
Història
Virrei d’Egipte (1848).
Fill de Muḥammad ‘Alī , fou enviat a Aràbia a sufocar el moviment wahhabita, que capitulà 1819 després de la presa d’Al-Dir’iyya Collaborà amb el coronel Sèves en la formació d’una armada de tipus occidental, la qual fou enviada 1824 per la Porta contra els independentistes grecs presa de Mesolóngion, 1826 tanmateix, després de la victòria aliada a Navarim 1827 tornà a Egipte Durant la guerra contra Turquia vencé el soldà i aconseguí l’administració de Síria i Adana convenció de Kūtahiya, 1833 però, represes les hostilitats, pel tractat de Londres 1840 fou obligat a retirar-se Amb l’abdicació…
Mestres
Arquitectura
Família de mestres de cases i arquitectes.
Francesc d’AMestres i Guitart fou mestre major de la catedral de Barcelona 1764-94 El seu fill Josep Mestres i Ximenes — 1804 el substituí com a ajudant del 1781 al 1794, any que ocupà en propietat la plaça fins a la seva mort El seu fill Francesc d’AMestres i Gramatxes — 1814 el succeí fins a la seva mort i fou succeït pel seu germà Josep Mestres i Gramatxes fins el 1832, que hagué de cedir el lloc a Josep Mas i Vila, car posseïa el títol gremial però no l’acadèmic preceptiu Mort Mas, el 1855, ocupà el càrrec Josep Oriol Mestres i Esplugas , fill de Josep i pare d' Apelles…
Lusignan
Llinatge feudal francès originari del Poitou que donà dinasties reials a Xipre i a Jerusalem.
Té per genearca Hug I de Lusignan , dit el Munter , que vivia a l’inici del segle X El seu fill Hug II de Lusignan , senyor de Lusignan, bastí el castell de Lusignan, i tots els seus descendents directes es digueren Hug Posteriorment els Lusignan adquiriren l’important comtat de la Marca Hug VIII de Lusignan mort el 1173, net cinquè de l’anterior, fou succeït pel seu fill Hug IX de Lusignan mort el 1219, el qual, com a comte de la Marca pel seu matrimoni amb la comtessa Matilde, era vassall de Ricard I d’Anglaterra, duc d’Aquitània El 1200 Joan I d’Anglaterra li prengué la…
comtat de Roergue
Història
Regió històrica occitana situada entre el Tarn i l’Olt.
Habitada pels rutens, fou incorporada a la província d’Aquitània per l’emperador romà Valent I Després d’una breu ocupació dels visigots, se n’empararen 523 els reis francs d’Austràsia Quan el rei Carles I creà 781 el regne d’Aquitània per al seu fill Lluís I l’investí també de la Roergue, que fou infeudada com a comtat —amb capital Rodés— a Gilabert o Gilbert I possiblement oncle del comte Guillem I de Tolosa Fou succeït per Fugald o Fulcoald I —probable fill seu—, mort vers el 849, que fou missus a Septimània El succeïren els seus fills Frèdol I mort el 852 i Ramon I mort el 863, aquest…
Joan Carles Gallego i Herrera
Economia
Sindicalista.
Llicenciat en ciències econòmiques i empresarials per la Universitat de Barcelona, és catedràtic de l’Institut d’Ensenyament Secundari i de Formació Professional La Pineda de Badalona Des del seu ingrés el 1975 a Comissions Obreres CCOO de Catalunya en la seva etapa d’estudiant i militant del PSUC , desenvolupà tasques vinculades amb el món de l’educació i la funció pública Fou secretari de la federació d’ensenyament del sindicat i secretari d’economia i formació per a l’ocupació 1992-2001, responsable de l’àrea socioeconòmica de CCOO a Catalunya 2001-04 i, més tard, secretari de recursos i…
Wen Jiabao
Política
Polític xinès.
Es graduà en geologia el 1968, i fins el 1978 dirigí un equip de geomecànica a la província de Gansu L’any 1965 s’incorporà al Partit Comunista Xinès Els anys vuitanta ocupà alts càrrecs de l’administració al ministeri de geologia i recursos naturals i el 1987 era membre del comitè central del Partit Comunista Quan, el 1992, Jiang Zemin obrí el camí a l’economia de mercat, Wen Jiabao accedí al buró polític del comitè central Del 1998 al 2002 en fou membre permanent i el 2003 accedí al càrrec de primer ministre, sota la presidència de Hu Jintao Després del divuitè congrés del Partit Comunista…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina