Resultats de la cerca

Seguit del seu nom d’origen o color, serveix per a designar productes molt distints procedents de roques toves, com els ocres, els blancs de calç, etc Cal remarcar, entre els bols, el bol blanc , que és un caolí, i el bol groc , que dóna, per torrefacció, un pigment d’ocre emprat en pintura

Devia ésser un amagatall de l’època de transició del bronze al ferro És un dels conjunts d’orfebreria més importants d’aquesta època a l’Europa occidental És constituït per 66 peces, la majoria d’or plats, bols i ampolles, però també hi ha un ceptre amb tija de ferro element simptomàtic És conservat al museu municipal de Villena, anomenat Museu Soler Garcia, del nom del descobridor Representa un tresor reial o principesc anterior a les influències artístiques i econòmiques de les colonitzacions grega i fenícia Pot ésser datat d’entorn dels segles X-VIII aC

Tipus d’argiles Característiques formes d’erosió de les argiles pliocèniques que constitueixen el substrat de la plana rossellonesa i afloren en alguns punts com aquest de les Orgues, prop d’Illa, a l’esquerra de la Tet © Fototecacat Quan s’embeuen d’aigua poden augmentar de volum fins a un 40-50% i es tornen plàstiques i toves es ratllen amb l’ungla, fins a arribar a perdre la cohesió i a dispersar-se en l’aigua tot donant una dissolució colloidal si hom les cou no es deformen, però s’endureixen, es contreuen una mica i canvien de color si contenen òxids de ferro Les argiles poden tenir un…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant…

Origen i evolució El poblat de l’Esquerda, antigament anomenat Roda, és objecte d’excavacions arqueològiques periòdiques des de l’any 1977, les quals han evidenciat la seva ocupació des del final del segle VIII aC, durant el bronze final, fins a l’època medieval Al final del segle V aC els ibers hi bastiren un important oppidum fortificat, que fou abandonat durant el segle I aC En època visigòtica, el lloc es tornà a ocupar, i s’hi construí una potent muralla de gairebé 150 m de longitud Les investigacions apunten que la creació de la civitas —un nucli de control amb un territori adscrit— és…