Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Abuja
Ciutat
Capital de Nigèria.
Iniciada la seva construcció el 1980, el 1983 s’hi començaren a traslladar les primeres dependències ministerials, però fins el 1991 no es feu efectiu el canvi oficial de Lagos a Abuja com a capital federal És situat en una divisió administrativa especial Territori de la Capital Federal, de 7315 km 2
Umaru Musa Yar’Adua
Política
Polític nigerià.
Nascut en una família musulmana d’ètnia fulbe, es graduà en química el 1976 Fou professor universitari i des del 1983 treballà també en l’empresa pública i privada de sectors diversos Als anys vuitanta començà a involucrar-se en política i milità en diversos partits de centreesquerra del nord del país fins que el 1998 ingressà a l’oficialista Partit Democràtic del Poble PDP El 1999, fou escollit governador de l’estat de Katsina, càrrec per al qual fou reelegit el 2003 Proclamat candidat a la presidència pel PDP, aconseguí una àmplia victòria en unes eleccions qualificades àmpliament de…
Sani Abacha
Política
Polític nigerià.
Format des de molt jove en escoles militars de Nigèria, la Gran Bretanya i els EUA, participà en l’enderrocament de tres governs militars i acabà autoproclamant-se president de Nigèria l’any 1993, després d’unes eleccions generals que guanyà el candidat Moshood Ariola Instaurà un règim dictatorial, eliminant les institucions democràtiques, abolint els partits polítics i controlant fermament la premsa Durant el seu mandat es denunciaren contínues violacions dels drets humans Després de la seva mort li succeí en el càrrec el militar Abdulsalami Abubakar
Moshood Abiola
Política
Polític nigerià.
Famós home de negocis, fou membre del Partit Nacional de Nigèria Després d’abandonar aquest moviment, ingressà al partit socialdemòcrata, i fou candidat a les eleccions presidencials del 1993 per aquesta formació Guanyà les eleccions, però l’escrutini fou anullat pels militars, i hagué de fugir del país El 1994, de retorn a Nigèria, es proclamà president de la república i fou empresonat El 1996 la seva dona, que encapçalava el moviment a favor del seu alliberament, fou assassinada per grups paramilitars
Boko Haram
Història
Organització terrorista i fonamentalista islàmica nigeriana.
El seu sorgiment s’inscriu en el conflicte crònic entre les poblacions islàmiques i les animistes cristianes que ha dominat l’Estat nigerià des del seu origen Tot i que el nom oficial de l’organització és en àrab i correspondria a 'Adherents a la causa de la propagació de les ensenyances del Profeta i del Gihad', la designació més corrent és en llengua haussa Boko Haram, traduïble per 'contra Occident' o 'Occident prohibit' Fou fundada pel clergue Mohammed Yusuf l’any 2002, per crear un estat islàmic al nord de Nigèria Amb aquest objectiu, obrí una escola islàmica que atragué centenars de…
Nigèria

Estat
Estat de l’Àfrica occidental que limita a l’W amb Benín, al NW i al N amb Níger, al NE amb el Txad, a l’E amb el Camerun i al S amb l’ampla façana del golf de Guinea; la capital és Abuja.
La geografia física El relleu de Nigèria presenta tres sectors ben diferenciats una gran plana costanera de 400 km de longitud, amb una altitud màxima de 76 m, que és formada per materials transportats pel riu Níger que desemboca en un delta i per altres rius, curts però cabalosos la regió formada per turons granítics, l’alçada dels quals no supera els 600 m, limitada pels rius Níger i Benue, al N i la regió d’altiplans, de 600 a 700 m d’altitud, que forma part ja del domini sudanès, i que assoleix l’altitud màxima al Bauchi Plateau El clima és càlid i humit, amb temperatures mitjanes anuals…
Costa d’Ivori

Estat
Estat de l’Àfrica central, a la part occidental del golf de Guinea, limitat al nord per Burkina Faso i Mali, a l’est per Ghana, i a l’oest per Guinea i Libèria; la capital és Yamoussoukro.
La geografia física Geològicament la Costa d’Ivori és formada per un sòcol cristallí i metamòrfic cobert de materials argilosos que es donen al litoral juntament amb sorres de l’era terciària Des del punt de vista morfològic hom hi distingeix dues grans unitats de relleu els altiplans i les planes Els altiplans amb altituds superiors als 350 m i els glacis formen, respectivament, la part septentrional i central del territori Les planes ocupen la part meridional al llarg de la costa i no sobrepassen els 200 m alt La costa té un sector oriental baix, amb albuferes, i un altre d’occidental,…