Resultats de la cerca

Fou catedràtic a la Universitat de Barcelona 1691 i magistrat a l’audiència del Principat de Catalunya Topà amb el virrei Velasco i fou destituït dels seus càrrecs Des del 1705 collaborà en l’administració de Carles d’Àustria fou membre de la junta de València, regent d’Aragó, membre de la junta de guerra i del consell assessor de la reina Elisabet, etc, fins que, el 1713, sortí de Barcelona amb la cort de la reina Posteriorment continuà als rengles antifilipistes fora del país president del consell de Nàpols, membre del consell d’Espanya És autor de diverses obres historicojurídiques, entre…

És important la descripció que féu del meteorit que caigué prop del monestir de Sixena el 17 de novembre de 1773

Monjo de San Millán de la Cogolla 1645, ensenyà teologia al collegi de San Vicente i a la Universitat de Salamanca Conciliador, intervingué en les controvèrsies teològiques quietisme, jansenisme, es mantingué neutral en l’afer de auxiliis DBáñez , molinisme i arbitrà en la controvèrsia monàstica entre Mabillon i l’abat Rancé Com a teòleg, es caracteritzà per un retorn als Pares, i sobretot a Anselm de Canterbury Sancti Anselmi theologia , 1678-81 La seva obra antigallicana li meresqué d’Innocenci XI el cardenalat 1686 És conegut també pel recull que féu dels texts dels antics concilis…

De formació autodidàctica, residí molts anys a Madrid, on collaborà en diversos periòdics Es destacà per la literatura humorística i satírica, a vegades procaç, que el portà a collaborar a L’Esquella de la Torratxa i a La Campana de Gràcia N’és representativa la galeria de personatges Cabotes i calaveres Melonar de València 1877, escrita amb Constantí Llombart, Gegants i nanos 1895, i De l’agredolç Colloquis, lletretes i epigrames 1900 A Qüentos vells i baralles noves, recollits d’ací i d’allà 1876, amb un pròleg programàtic, aplegà proses i versos propis i molts d’anònims i d’autors de…

Josep Aguirre i Matiol , que en fou propietari, la convertí en un lloc de reunió dels escriptors de la Renaixença al País Valencià entre d’altres, hi feu estades Vicent Wenceslau Querol, que hi morí Fou anomenada la Caseta Blanca

Després d’una expedició a les Antilles, passà al Perú 1554, on intervingué en les lluites civils a favor de Pizarro L’any 1559 s’afegí al viatge a les riberes del Marañón que Pedro de Ursúa organitzà amb la finalitat de trobar-hi Eldorado Aguirre dirigí la rebellió contra Ursúa, i, després d’assassinar-lo i de nomenar Guzmán nou cap de l’expedició 1561, es proclamà independent de Felip II, cap dels marañones i rei del Perú, on es dirigí amb la intenció de conquerir-lo Però fou assassinat per un dels seus, a causa de la seva crueltat

S'adherí al partit radical i en fou president Fou diputat 1915-21, senador 1921-24 i ministre en diverses ocasions Fou un dels líders de l’oposició a la dictadura del general Ibáñez, fins que el 1938 arribà a la presidència, elegit pel Front Popular Intentà una reforma agrària amb la llei sobre suelos vitales , però aviat hagué d’afrontar el desgavell ocasionat pel terratrèmol del 1939 i l’inici de la Segona Guerra Mundial Això no obstant, a les eleccions legislatives del 1941 es veié sostingut per una majoria del Front Popular Morí mentre era president

Creador en la seva llengua d’una novellística moderna i, malgrat un cert llast romàntic, de tendència realista Començà escrivint en dialecte biscaí Aunemendico Lorea ‘La flor del Pirineu’, 1898 i Kresala ‘Aigua de mar’, 1906, però, a conseqüència d’una llarga estada a Zumaya, adquirí el domini del dialecte guipuscoà, més accessible a la majoria dels lectors, i en aquest escriví la seva millor obra, Garoa ‘La falguera’, 1912, on una acció lleu, però vigorosa, serveix per a descriure la vida rural del país

Llicenciat en ciències econòmiques i professor, es dedicà a la publicitat Actuà en teatre i estrenà obres en castellà Cuando las nubes cambian de nariz , premi Ciutat de Barcelona, 1958, bilingües Los blancos dientes del perro, 1957 i en català Fang , 1963 Publicà també obres com 100 impulsos positius 1993, Gaudim de la jubilació 1998, entre d’altres