Resultats de la cerca

Situació i presentació Es troba a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Baix Cinca, estès a banda i banda del Segre, que travessa el territori en direcció NE-SW Limita al NW amb Fraga, al SW amb Seròs, al S amb Llardecans, a l’E amb Sarroca de Lleida i al N amb Torres de Segre i amb Soses La banda de la dreta del Segre, on hi ha la vila d’Aitona, és regada per la séquia de Remolins i per la séquia d’Aitona o Major que procedeix de Torres de Segre, travessa Soses i Aitona i desguassa al barranc de la Vall de Grau, afluent al Segre i també per l’aigua derivada del canal d’Aragó i…

La senyoria fou concedida a Constança d’Aragó, filla natural de Pere I i muller del senescal Guillem Ramon de Montcada, mort el 1228 El comtat fou atorgat el 1523 a llur descendent Joan de Montcada, mort el 1528 El 1581 fou elevat a marquesat a favor del fill d’aquest i segon comte, Francesc de Montcada i de Cardona, que fou lloctinent del Principat i de València, mort el 1594 El segon marquès fou el seu fill Gastó de Montcada i de Gralla, lloctinent de Sardenya i d’Aragó, mort el 1626 El fill d’aquest i tercer marquès, Francesc de …

Fill hereu de Pere de Montcada i de Luna, baró de Vilamarxant, i de Joana de Vilaragut El 1443 es casà amb la seva cosina germana Orfresina i aconseguí que el pare d’aquesta, Guillem Ramon III de Montcada i de Luna, en morir ~1456, els deixés l’herència i els títols baronials d’Aitona, Mequinensa, Artesa i Seròs, tot i que tenia un fill baró, Llorenç de Montcada i de Lioro Ambdós consorts tingueren els seus béns en indivís Llorenç s’hi oposà, fet que inicià una bandositat entre ell i Mateu i Orfresina, que no vacillaren a pressionar les autoritats de…

Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell

Fou el primer catedràtic de medicina legal, toxicologia i higiene pública a la facultat de Barcelona, president de l’Ateneu Barcelonès i vicepresident de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona És autor de diversos treballs mèdics, entre els quals Tratado de medicina legal 1848 El seu germà Miquel Ferrer i Garcés 1817—92, advocat, fou governador civil de Barcelona durant la Primera República 1873

En exclaustrar-se el 1835 continuà el seu apostolat per França i l’Estat espanyol Fundà la congregació de carmelitanes missioneres terciàries descalces carmelitana terciària descalça primer a Sant Pèire de Livron 1845-50 i després a Lleida i a Ciutadella Menorca Fundà a Barcelona l’Escola de la Virtut, a l’església de Sant Agustí, de caràcter social i religiós

Fou mestre de capella de la catedral de Lleida des del 1738, càrrec que exercí fins a la mort Hom n'ha conservat dos duos amb acompanyament de violí, el salm Exaudi orationem meam , a onze veus, i un villancico a vuit veus amb acompanyament de violí