Resultats de la cerca
Es mostren 372 resultats
Alcoi
Vista aèria de la ciutat d’Alcoi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca de l’Alcoià.
Situació Presideix, des de la vall més profunda, les serralades subbètiques i prebètiques valencianes més elevades El terme és tancat per les serres del Montcabrer i la Mariola 1389 m al N, Biscoi i l’Ombria 1100 a ponent, la serra del Carrascar d’Alcoi 1352 i la serra dels Plans 1252 al S i l’Ull del Moro a l’E, i forma una vall, ramificada i transversal a les complicades serres, en part reblerta de materials miocènics En aquesta vall aflueixen, des de ponent, el riu Polop —una de les branques originàries del riu d’Alcoi o Serpis —, que entronca amb el Barxell, que, com el barranc del Cint,…
riu d’Alcoi
Riu
Riu de la zona muntanyosa d’Alcoi, format a la mateixa ciutat d’Alcoi per la confluència dels barrancs del Barxell i del Molinar.
Modernament, hom li ha donat el nom llatinitzant de Serpis La seva conca receptora és de 650 km 2 La conca alta, corresponent al riu de muntanya, és d’uns 500 km 2 Prop d’Alcoi, el riu duu poc més d’1 m 3 d’aigua per segon El seu règim és molt irregular, amb grans crescudes de tardor i de primavera, pròpies dels rius mediterranis L’aportació mitjana anual és de 8 300 m 3 , que equival a un cabal regularitzat constant de 2,63 m 3 /s Aquesta aportació mitjana anual oscilla d’uns anys a d’altres entre una màxima de 22 700 m 3 i una mínima de 1 900 A la plana de Cocentaina, poc després de la…
canal d’Alcoi
Vall de l’Alcoià on es troba situada la ciutat d’Alcoi, voltada pel Montcabrer i la serra de Mariola, al N, per la serra de Biscoi, a l’W, per la serra del Carrascar d’Alcoi i la Carrasqueta, al S, i per la Serreta i la serra de l’Ull de Moro, a l’E.
La canal d’Alcoi és drenada pels barrancs del Molinar, del Barxell els quals, units a la ciutat d’Alcoi, formen el riu d’Alcoi, del Troncar i del Cint aquests dos darrers, afluents del barranc del Barxell
governació d’Alcoi
Antiga demarcació administrativa del País Valencià creada pel govern borbònic el 1707.
Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment d’Alcoi El 1722 fou prevista l’annexió d’aquesta governació a la de Xàtiva, per al moment en què el corregidor aleshores titular, el mariscal de camp Luis de Acosta, es morís o fos promogut a un càrrec més alt De fet, però, el 1762, la governació d’Alcoi figurava amb una demarcació que comprenia Alcoi, Banyeres de Mariola, Benifallim i Penàguila, de l’Alcoià tot el Comtat, excepte Alfafara Benidorm, la Vila Joiosa, Orxeta, Relleu de la Marina i Silla, de la Marina Baixa Aquesta demarcació fou suprimida definitivament el 1833, amb…
ploms d’Alcoi
Plaques de plom amb inscripcions en ibèric, trobades a la Serreta d'Alcoi
.
comtat d’Alcoi
Història
Títol creat a sol·licitud de la milícia nacional d’Alcoi, el 1846, per al tinent general Federico Roncali y Ceruti, mort el 1857.
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que…
serra del Carrascal d’Alcoi
Serra
Serra de la regió muntanyosa d’Alcoi (1352 m alt.), divisòria d’aigües entre els rius d’Alcoi i de Montnegre.
El relleu, de tipus estructural, reprodueix un anticlinal calcari bolcat cap al nord, damunt la conca del riu de Polop A l’est, el plec és fragmentat en blocs irregulars esfondrats la Serrella que limiten la foia d’Alcoi El vessant meridional, desenvolupat segons una falla directa, encaixa la foia de Castalla vall d’Ibi El barranc dels Molins la separa, a l’oest, de la serra de Biscoi
Recerques del Museu d’Alcoi
Museu
Revista en català i castellà especialitzada en arqueologia.
Publicada pel Museu Municipal Camil Visedo Moltó d’Alcoi, té per finalitat la divulgació de treballs de prehistòria i arqueologia de l’àmbit geogràfic de les comarques centrals i meridionals valencianes, així com de les activitats del museu Ha mantingut una periodicitat anual, amb set números publicats entre el 1992 i el 1998
marquesat de Sant Jordi d’Alcoi
Història
Títol concedit pel papa Benet XV, el 1922, a l’alcoià Miquel Payà i Pérez, únic titular.
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina