Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep d’Asprer
Cristianisme
Eclesiàstic austriacista.
Formà part de la junta d’eclesiàstics nomenada per Carles d’Àustria abans de l’alliberament de Barcelona 1705 El 1713 era canonge i ardiaca d’Urgell Participà en la junta de braços reunida a Barcelona que decidí de resistir a les tropes assetjants de Felip V El 1719 fou membre de les juntes de la Generalitat de Catalunya Els borbònics l’expulsaren del país a la caiguda de Barcelona 1714
Josep Puig d’Asprer
Història
Política
Polític republicà.
Advocat, es doctorà el 1892 i assolí notorietat en defensar alguns acusats implicats en l’atemptat del Liceu 1894 i en el procés de Montjuïc 1896, i en formar part de la comissió revisionista d’aquest el 1898 A partir del 1902 s’uní al republicanisme lerrouxista Membre directiu de la Lliga de Defensa dels Drets de l’Home des del 1905, fou elegit regidor el 1909 i diputat provincial el 1917 Després d’ésser empresonat el 1919, se n'anà a Madrid Nomenat governador civil de Lleida en proclamar-se la Segona República, fou després diputat a corts per Girona i membre del Consell Català del Partit…
Francesc d’Asprer i Talric
Història
Militar
Militar austriacista.
Prengué part en la Guerra de Successió des de l’atac aliat a Barcelona el 1705 Fou nomenat governador de Tarragona i ascendit a general de batalla Morí en el setge de Barcelona
marquesat de la Fontsanta de Palma
Història
Títol concedit el 1854 a Jaume Conrado i Berard; el despatx reial fou lliurat el 1781 al seu fill Marià Conrado i d’Asprer.
Continua a la mateixa família
Partit Republicà Radical
Política
Grup polític que hom decidí de constituir el 6 de gener de 1908 a Santander, en ocasió d’un discurs que hi feu Alejandro Lerroux.
Volgué ésser la cristallització organitzativa arreu de l’Estat espanyol del lerrouxisme, però de fet i durant molt de temps la seva força continuà basant-se en el pes electoral a la ciutat de Barcelona I tanmateix, en aquesta ciutat, després de tenir un paper ambigu durant els fets de la Setmana Tràgica , perdé part del suport obrer que inicialment havia assolit Políticament, aviat abandonà el revolucionarisme verbal anterior i institucionalitzà una xarxa d’interessos econòmics basada en el domini de l’ajuntament de Barcelona, especialment en 1909-11, quan disposà de majoria absoluta, i en…
Barcelona

Vista del pla de Barcelona, amb la serra de Collserola al fons
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi i cap de comarca del Barcelonès.
Situada a la costa mediterrània, en una plana d’uns 5 km d’amplària limitada per la mar, la Serralada Litoral o de Marina i els deltes del Llobregat i del Besòs Aquesta plana, en gran part ocupada per construccions urbanes, llevat de la part més meridional del delta del Llobregat, té uns 170 km 2 , però només uns 60 km 2 corresponen al municipi de Barcelona El terme municipal enclou també, al vessant interior de la Serralada Litoral, l’antic terme de Vallvidrera i una part del de Santa Creu d’Olorda Els dos grans eixos de comunicació en direcció nord-sud que travessen la Catalunya central el…