Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Cecilia Bartoli

Cecilia Bartoli
© Andreas Praefcke
Música
Mezzosoprano italiana.
Assolí la fama a 20 anys gràcies a un programa de la televisió italiana dedicat a presentar noves estrelles El seu debut internacional es produí el 1988 interpretant el personatge de Rosina en Il barbiere di Siviglia , de Rossini, amb el qual es presentà el 1990 al Liceu Especialitzada en les òperes de Mozart i Rossini, ha actuat en els grans escenaris sota la batuta de directors com Daniel Barenboim, Nikolaus Harnoncourt i Riccardo Chailly, amb els quals ha enregistrat nombrosos discs El 1996 debutà al Metropolitan Opera House de Nova York amb el paper de Despina a l’òpera mozartiana Così…
Matteo Bartoli
Lingüística i sociolingüística
Romanista italià, professor de la Universitat de Torí (1907), director de la secció romànica de l’Archivio Glottologico Italiano (1926), promotor de l’Atlante linguistico italiano, en curs de preparació, i representant de la neolingüística o lingüística espacial.
És autor de Breviario di neolinguistica en collaboració amb Giulio Bertoni, 1925, Introduzione alla neolinguistica 1925 i Per la storia del latino volgare 1927
Daniello Bartoli
Historiografia
Literatura italiana
Cristianisme
Jesuïta, historiador i escriptor italià.
La seva obra principal és Istoria della Compagnia di Gesù 1650-73 Publicà biografies d’alguns jesuïtes i tractats de literatura, de ciències naturals i d’espiritualitat Fou defensor de Galilei després de la condemna d’aquest És considerat un dels clàssics italians
Adolfo Bartoli
Història
Erudit italià.
Fou l’iniciador, al seu país, del mètode històric d’investigació de la literatura És autor de les obres I primi due secoli della letteratura italiana 1870-79 i de Storia della letteratura italiana 1878-89
Josep Bartolí i Guiu

Josep Bartolí i Guiu
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Cinematografia
Pintor, dibuixant i il·lustrador gràfic.
Estudià a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja Fou deixeble de Salvador Alarma i Tastàs, i collaborà en diverses publicacions — La Veu de Catalunya , Papitu , Solidaridad Obrera , La Rambla , El Noticiero Universal , Última Hora , La Humanitat , L’Opinió , L’Esquella de la Torratxa — com a dibuixant de temes polítics Creà, amb Helios Gómez, la revista de les Joventuts Comunistes Iscra Illustrà llibres, feu maquetes i edità revistes Treballà ajudant al seu germà Joaquim, que era escenògraf Entre els anys 1933 i 1934 presentà, a Barcelona, una exposició de dibuixos, que tingué molt d’èxit…
,
Manuel Escudé i Bartolí
Matemàtiques
Demografia
Estadístic i demògraf.
El 1878 fou destinat als serveis estadístics de l’estat, a Barcelona El 1902 fou nomenat cap d’estadística de l’ajuntament barceloní hi fundà l’ Anuario Estadístico i el Boletín Municipal Més tard tingué el mateix càrrec en la Mancomunitat de Catalunya Autor d’un Diccionario estadístico español 1880, d’una Memoria del estado actual de la agricultura, industria y comercio de la provincia de Barcelona 1889 i de La natalidad de Barcelona 1901, on es mostrà preocupat per la minva de naixements
neolingüística
Lingüística i sociolingüística
Dit de l’escola lingüística entesa com a reacció enfront dels neogramàtics (neogramàtica).
Els fonaments teòrics són Über die Lautgesetze ‘Sobre les lleis fonètiques’, 1885, de Schuchardt, i Dei neogrammatici 1886, d’Ascoli s’hi destaquen també Bartoli, Bertoni, Vossler i Spitzer Els seus membres reaccionaren enfront del mecanicisme rigorós dels neogramàtics, mercès sobretot als nous coneixements de la geografia lingüística Insistiren en els aspectes psicològics de la llengua