Resultats de la cerca

Creà a Barcelona el doble salt mortal des de la bàscula per a caure en una petita cadira El 1927 s’uní amb Francesc Oliveres i Gabriel Valerdi i creà el número de barres aèries, els Olwars, que esdevingué famós arreu del món

Començà a practicar ciclisme com a júnior el 1971 i com a amateur el 1973 El seu debut com a professional fou l’any 1978 Formà part de diversos equips, com Trans-Mallorca Gios, Trans-Mallorca Flavia i Kelme, en aquest últim des de la seva fundació a Alacant el 1980 Com a ciclista del Kelme guanyà la Setmana Catalana de Ciclisme el 1987, i com a director esportiu del mateix equip, la Volta Ciclista a Espanya l’any 2000

Essent rector de la Torre de les Maçanes Alacantí excavà la cova de la Barsella i en publicà el resultat Traslladat a Alacant, s’encarregà dels treballs d’excavació de l’Albufereta i del Tossal de Manises Després del 1939 fou nomenat director del Museu Arqueològic d’Alacant, aleshores en formació, que ell augmentà amb la seva collecció i amb excavacions a la Cova Ampla del Montgó, a la Serra Grossa d’Alacant, a la villa romana de la Torre de la Vila Joiosa i altres, de les quals publicà notes informatives

Biografia La família es traslladà a viure a Barcelona i Rafael entrà d’alumne als escolapis de Sant Antoni Inicià el noviciat a Moià el 21 de novembre de 1909 i hi professà el 20 d’agost de 1911 Cursà els estudis eclesiàstics a Iratxe i Terrassa i rebé l’ordenació sacerdotal a Barcelona el 21 de gener de 1917 Ensenyà en el collegi de Sant Antoni de Barcelona, el de Vilanova i la Geltrú, el Calassanci i el de Balmes Poc després de l’ordenació sacerdotal fou cridat a fer el servei militar fora de Catalunya Donà classes de ciències naturals i de matemàtiques, a més de tenir cura dels mig…

És autor d’una bona part dels edificis públics construïts a València al darrer quart del s XIX i dels projectes de conducció d’aigües a diferents localitats de les comarques centrals del País Valencià

Llicenciat en dret 1857, fou arxiver-bibliotecari a l’institut de Castelló de la Plana 1862-64 i a la biblioteca universitària de València, que dirigí 1883-84 i on inicià les obres de catalogació, abans reduïdes a un inventari Amb el pseudònim Lo sacristà de Tirig publicà nombrosos articles de premsa en català Fou autor d’un treball perdut sobre història de la impremta 1874, que, en esborrany, fou utilitzat després per JESerrano i Morales, i d’una Reseña histórica de los principales documentos que de la época de don Jaime el Conquistador se conservan en la ciudad de Valencia 1876, inèdit Fou…

Fou reconegut com a títol del regne el 1960 amb la denominació de marquesat de la Vall de Túria a favor de Josep Maria de Belda i González-Madroño

Signà amb el segon cognom Format a Godella, on fou deixeble de J Belda, exposà per primer cop al Círculo de Bellas Artes de Madrid 1951 Exposà des d’aleshores a diversos llocs de l’Estat espanyol i dels EUA i obtingué diversos premis Conreà una pintura molt rica en matèria i en color amb tendència a l’efectisme

Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño

Es deixà de celebrar de l’any 1934 al 1939, ambdós inclosos, i tampoc no se celebrà els anys 1941, 1945 i 1946, ni de l’any 1950 al 1953 La competició té lloc actualment durant el mes de febrer, a l’inici de la temporada ciclista La primera volta fou guanyada per Salvador Cardona, i també n'han estat vencedors ciclistes de prestigi com Eddy Merckx 1969, Domingo Perurena 1972, José Antonio González Linares 1973, Vicent Belda 1979, Bernard Hinault 1986, Stephen Roche 1987, Melcior Mauri 1991 i 1992, Alex Zülle 1995 i 2002, Laurent Jalabert 1996 i Alexandre Vinokourov 1999 Dies abans de cada…