Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Benassal
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, a la zona muntanyosa limitada pel riu de Montlleó i per la rambla Carbonera.
Dins el terme hi ha un gran nombre de fonts, la principal de les quals, la Font d’En Segures, d’aigües medicinals, ha donat lloc a un conegut balneari Les terres sense conrear, amb alzines, roures i escassos pasturatges, ocupen 3 828 ha L’agricultura és predominantment de secà 2 300 ha, que produeix especialment cereals i llegums hi ha, a més, 40 ha de vinya El regadiu 21 ha produeix patates i hortalisses Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels propietaris 65%, per parcers 21% i per arrendataris La ramaderia de bestiar oví ha estat important Hom cria també animals de…
Sant Cristòfol de Benassal
Santuari
Santuari del municipi de Benassal (Alt Maestrat), aturonat a 1 111 m alt., al sud de la vila, al límit amb el terme de Culla.
Salvador Roig
Literatura catalana
Escriptor.
Fou professor de llatí i tingué un benifet a la parròquia de Benassal Durant la guerra del Francès formà part de la partida d’Ascensi Nebot El frare , i durant la primera guerra Carlina fou perseguit per les seves idees liberals i s’hagué d’installar a Castelló de la Plana Fou autor de populars calendaris de pronòstics, de Flores poéticas que adornan el aula de Benasal i d’un compendi de gramàtica castellana 1847
la Font d’en Segures
Balneari
Caseria
Balneari i caseria del municipi de Benassal (Alt Maestrat), 1 km al sud de la vila.
És un centre d’estiueig A més dels hostals que hi sorgiren al començament del s XX, modernament hom hi ha construït un hotel i una estació embotelladora de l’aigua de Benassal Entorn seu s’ha format un nucli de població 15 h 1981
Joaquim Garcia i Girona
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià al seminari de Tortosa i fou rector dels de Saragossa, de Còrdova i d’Oriola i prefecte del de Baeza Collaborà al diccionari d’Alcover i al “Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura”, que publicà el seu Vocabulari del Maestrat 1922, inacabat Fou autor d’un poema històric sobre la conquesta del País Valencià per Jaume I titulat Seïdia 1919, i publicà diversos poemes llatins en versió catalana seva
Jeroni Monterde
Cristianisme
Frare mercedari.
Fou comanador dels convents del Puig i de València, definidor i provincial de l’orde Escriví diverses cartes a Innocenci XI i Lluís XIV de França perquè emprenguessin una croada contra els turcs Publicà Juicio de la destrucción y aniquilación del Imperio otomano 1684, Espejo sacro-profético a favor de la Iglesia contra el Imperio otomano y secta mahometana 1686 i Theologia expositiva syllogistica 1704
El Serrador
Història
Nom amb el qual fou conegut el guerriller Josep Miralles Marín, per raó del seu ofici.
Es destacà durant la Guerra del Francès al costat del guerriller Ascensi Nebot El 1822 formà part de les guerrilles absolutistes de Sempere i el 1833 tornà a lluitar al bàndol carlí Carles Maria Isidre de Borbó el féu comandant general del País Valencià 1835 i l’ascendí a general 1836
El Pont Cooperativa de Lletres
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Associació d’escriptors i estudiosos de la llengua catalana de les comarques de la Plana, l’Alcalatén, el Maestrat i els Ports, que té per objectiu la difusió de l’activitat literària en català.
Es constituí oficialment a Morella a l’abril del 2011, tot i que ja portava un parell d’anys d’activitats Té la seu a l’Aula Museu Carles Salvador de Benassal Alt Maestrat
l’Alt Maestrat

Comarca del País Valencià, una de les dues que formen el Maestrat.
Cap de comarca, Albocàsser Situada a l’E de la ratlla d’Aragó i del riu de Montlleó, el seu límit septentrional és la mola d’Ares 1317 m i els tossals d’Orenga i de la Barbuda a l’E, el límit és la serra de Sant Joan i el tossal de Saragossa al S, les serres d’Espareguera i de Montardí La comarca és drenada principalment per la rambla Carbonera, que neix a la mola d’Ares, i pel riu de Montlleó, que neix al S de la comarca i després de recollir dos afluents gira a l’E i s’uneix a la rambla Carbonera prop de la Torre d’en Besora formant la rambla de la Viuda, afluent del Millars En general,…