Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Benejússer
L’església de Benejússer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, sobre el Segura, aigua avall d’Oriola.
El sector septentrional del terme, format per terrenys sedimentaris i travessat pel riu, és pla Cap al sud s’eleva en una sèrie de turons La major part del territori és ocupat per pinedes, garrigues i brolles Les terres de conreu ocupen 342 ha, 77 de les quals són de secà 62 ha de cereals, 11 d’ametllers, garrofers i oliveres El regadiu, base de l’economia local, ocupa 269 ha, les quals reben l’aigua del Segura a través de la séquia de l’Alquibla, a la dreta del riu, i de la séquia vella d’Almoradí, a l’esquerra Els conreus principals són les hortalisses i els cítrics Hi ha granges avícoles…
Antonio Sequeros López
Literatura catalana
Escriptor.
Llicenciat en filosofia i lletres Publicà els llibres El poeta y su musa 1934, Necesidad de la cultura 1948, Presencia y misión del arte 1949, Prosas de ayer 1951, Determinantes históricas de la generación del 98 1953 i Teoría de la Huerta y otros ensayos 1956
ducat de Pinohermoso
Història
Títol concedit el 1907 a Enriqueta Roca de Togores i Corradini, quarta comtessa de Pinohermoso i vuitena de Villaleal.
El comtat de Pinohermoso fou atorgat el 1790, amb grandesa d’Espanya honorària, a Joan Roca de Togores i Scorcia mort el 1794, senyor de Riudoms, Daia Vella, Benejússer i Pozo Rubio La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1797 al seu fill i segon comte Lluís Manuel Roca de Togores i Valcárcel, casat amb María Francisca Carrasco, comtessa de Villaleal
horta d’Oriola
Denominació tradicional del sector de regadiu de la comarca del Baix Segura, en certa contraposició al camp d’Oriola, sector de secà.
Les 22 360 ha de regadiu 200 000 tafulles continuen el regadiu de la Vega Media murciana, amb una esplendorosa fecunditat, malgrat una estructura de la propietat prou desequilibrada Els conreus tradicionals, entre els quals figuraven les fibres tèxtils cànem, lli i, modernament, cotó han cedit lloc als cítrics i a d’altres de més comercials, com les carxofes i els tomàquets Un dels trets més originals és la població disseminada Aquest hàbitat corresponia en bona part a cases de llauró aïllades i a les barraques Catral, Benejússer, Oriola de fang i canyes, cobertes d’albardí, més…
séquia d’Alquibla
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia de l’horta d’Oriola que pren l’aigua del Segura, per la dreta, a l’assut de Las Norias, prop de l’indret on el riu penetra al País Valencià, i rega els termes d’Oriola, Bigastre, Xacarella, Benejússer, Almoradí, Algorfa i Rojals.