Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Miquel Biada i Bunyol

Miquel Biada i Bunyol
© Fototeca.cat
Economia
Història
Armador i empresari.
Pilot, emigrà a Amèrica i s’establí com a armador i consignatari a Maracaibo Veneçuela Es mostrà contrari al moviment d’independència de Simón Bolívar En triomfar aquest, es traslladà a l’Havana, on refeu la seva posició econòmica A Cuba tingué notícia de la construcció dels primers ferrocarrils De tornada a Mataró, i amb Josep M Roca, que demanà la concessió del ferrocarril Barcelona-Mataró, encarregà a uns enginyers anglesos el traçat del carril, que era el desè establert al món El 1845 aconseguí que els treballs comencessin, enmig de la desconfiança general tot i les dificultats de l’…
Artur Elizalde i Rouvier

Artur Elizalde i Rouvier
Industrial, fill de Salvador Elizalde, enginyer d’arts i oficis, que el 1837 traçà el primer ferrocarril de Cuba.
Es casà el 1894 amb Carme Biada i Navarro, besneta de Miquel Biada i Buñol El 1909 establí, amb els seus cunyats Biada, uns tallers de peces de recanvi per a automòbils, els quals el 1911 es convertiren en Biada, Elizalde i Companyia, per a la construcció d’automòbils amb factoria a Sant Andreu Barcelona A la seva mort, el negoci fou continuat per la seva vídua
Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Mataró
Societat creada a Barcelona el 1844, amb un capital de vint milions de rals, per tal de construir la primera línia de ferrocarril de la península Ibèrica, entre Barcelona i Mataró.
La societat fou creada per Miquel Biada aprofitant la concessió atorgada pel govern 1843 a Josep MRoca, el qual assolí aportacions de capital angleses La línia, inaugurada el 28 d’octubre de 1848, fou aviat prolongada fins a Arenys de Mar 1852-57 El 1860 aquesta companyia es fusionà amb la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Granollers abans, Camins de Ferro del Nord de Barcelona i en resultà la Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a Girona després anomenada Companyia dels Camins de Ferro de Barcelona a França per Figueres
Fàbrica Espanyola d’Automòbils Elizalde
Cartell de la fàbrica d’automòbils d’Artur Elizalde i Rouvier
© Fototeca.cat
Empresa metal·lúrgica fundada a Barcelona el 8 de gener de 1909, una de les primeres fàbriques de l’Estat espanyol de construcció d’automòbils.
Inicialment fou un taller de reparació d’automòbils, fins el 1914, que construí el seu primer model, el “Biada-Elizalde” de 20 HP Fabricà diversos models de turisme, des de 15 HP fins a 60 HP, camions i automòbils de competició El 1925 començà la fabricació de motors d’aviació i turboreactors L’empresa Elizalde ha portat a terme una gran labor en el camp de la tecnologia metallúrgica per mitjà de l’Escola d’Aprenents, que ha contribuït a la formació d’un gran nombre de tècnics El 1951 prengué el nom d’Empresa Nacional de Motores de Aviación ENMASA
Joaquim Ros i Bofarull

Joaquim Ros i Bofarull
© Fototeca.cat
Escultura
Escultor.
Format a l’Escola de Bells Oficis amb Francesc d’AGalí, i a París amb Pau Gargallo Es presentà individualment a Barcelona el 1935, on no tornà a fer-ho sol fins el 1973 Participà en les Exposicions de Primavera dels anys trenta Collaborà en l’obra del tron de la Mare de Déu de Montserrat Realitzà el monument a Miquel Biada i Bunyol 1948 a Mataró, ciutat on féu nombroses obres de tota mena per a l’església parroquial de Santa Maria Ha participat en diverses exposicions i té obra al Museu d’Art Modern de Barcelona La seva escultura, filla del Noucentisme, tendeix a l’estilització
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…