Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Brahmā
Representació de Brahmā
© iStockphoto.com/h3ct02
Mitologia
Divinitat, un dels déus de la trimurti o tríada postvèdica, ensems amb Vixnu i Xiva, creador del món i personificació mitològica del brahman o Absolut.
No ha estat mai una divinitat popular i ha estat rarament adorat És representat en forma d’home, amb quatre cares i quatre braços, assegut sobre un lotus o un cigne
advaita
Hinduisme
Mot (‘no dualisme’) que designa una doctrina que sosté que només el Principi últim (Brahmā) és integral, complet i ‘‘no escindit’’, que només ell existeix realment, mentre que tots els altres fenòmens són il·lusoris o efímers.
L' advaita s’oposa fonamentalment al dualisme dvaita per tal com nega l’existència de l’ànima universal Paramātman , de la qual participa la individual, com a distinta de Brahmā Aquest monisme radical, definit principalment per Śankara, ha sofert diverses qualificacions i atenuacions en l’ensenyament de Rāmānuja, Madhva, Nimbārka, Vallabha i Chaitanya
Madhva
Filosofia
Religions orientals
Filòsof i anacoreta hindú que pertangué al Vedanta, un dels sis sistemes ortodoxos de l’hinduisme.
Publicà en sànscrit comentaris al Brahma-sûtra de Bādarāyana i inicià les teories dualistes del Brahmā o Absolut, oposant-se al monisme tradicional i rigorós de la seva escola que li donà ´Sankara s VIII-IX
Sūtra
Conjunt de tractats sànscrits, normalment en vers, que exposen en aforismes els punts bàsics de la doctrina, del ritual, la moral i les prescripcions de la vida quotidiana.
Formen part de la smṛti , i alguns, com el Brahmā-Sūtra , han estat comentats diversament pels grans filòsofs Śankara, Ramanuja, Madhva, etc
Mānavadharmaśāstra
Recopilació versificada de màximes jurídiques, socials, religioses i morals.
És la font del dret hindú i, segons la tradició, constitueix una revelació de Brahma al seu fill Manú, progenitor de la humanitat i primer legislador Cal situar la seva redacció entre els s II aC i II dC
Manusmṛiti
Llibre de lleis bramànic.
Atribuït tradicionalment a Manu, conté un recull d’observacions sobre les cerimònies domèstiques, els ritus fúnebres, els sacrificis i la puresa cerimonial Inclou, a més, una narració de la creació, la teologia sobre Brahma i reflexions sobre la transmigració de l’ànima
Agni
Déu del foc, en el seu triple aspecte de foc solar, de foc del llampec i, sobretot, de foc del sacrifici.
Considerat, segons les diverses tradicions, fill de Dyaus, del mahārishi Káśyapa o de Brahmā, és la divinitat a la qual són consagrats més himnes al Ṛig-veda És descrit com a benèfic, protector de la llar, testimoni dels actes solemnes i mitjancer de les ofrenes fetes als déus
Sarasvatī
Mitologia
Un dels tres rius còsmics de la tradició vèdica.
Signe de naturalesa impalpable, revela misteriosament les Grans Aigües celestials i alhora domina el món dels somnis i les intuïcions dhīyaḥ La mitologia posterior la convertí en deessa de la saviesa, esposa de Brahmā Entre altres coses, hom li atribuí la invenció de la llengua i de l’alfabet sànscrit
Śankara
Filosofia
Religions orientals
Filòsof hindú.
D’origen bramànic, se li atribueix la fundació d’un temple de Śiva i d’un monestir a Śrineri Msore Els seus comentaris als Brahma-sūtra de Bādarāyaṇa , als principals Upaniṣad i al Bhagavad-Gītā en fan el més gran filòsof del Vedānta i de la filosofia advaita És autor també de l' Upadeśasāhasrī ‘Instrucció en mil versos’
visiṣṭādvaita
Hinduisme
Denominació (‘no-dualisme qualificat’) donada a l’escola filosòfica del Vedanta fundada per Rāmānuja
.
Aquesta, tot mantenint el no-dualisme advaita fonamental entre Brahmā que identifica amb Déu personal i el món, aquest manté una certa existència separada, com la que té el cos respecte a l’ànima L’alliberament no és pas una separació negativa del cicle de reencarnacions saṃsārā, sinó la joia de la contemplació de Déu que hom ateny per la devoció bhakti