Resultats de la cerca
Es mostren 821 resultats
Can Branques
Veïnat
Veïnat i centre administratiu del municipi d’Orís (Osona), vora la carretera de Barcelona a Puigcerdà, al voltant de l’antic hostal de Can Branques
.
teoria de les branques
Cristianisme
Teoria propugnada sobretot al s XIX pel moviment anglicà d’Oxford.
Segons aquesta teoria, malgrat la divisió de l’Església en diverses confessions o províncies excloses de la comunió les unes de les altres, cadascuna d’elles pot ésser una branca de l’única església de Crist, mentre mantingui la fe de l’església original indivisa i la successió apostòlica dels seus bisbes
el Pi de les Tres Branques
El Pi de les Tres Branques (Campllong)
© C.I.C. Moià
Història
Gran pi de tres besses que s’aixeca al mig del pla de Campllong (Castellar del Riu, Berguedà).
Es tracta d’un exemplar de pi roig Pinus sylvestris , de 25 metres d’alçària i un perímetre a la base del tronc d’uns 5 metres Al segle XVIII hom hi veié un símbol de la Santíssima Trinitat Amb el desenvolupament de l’excursionisme científic al Principat a la fi del segle XIX hom el prengué sovint com a centre d’aplecs i cantades, i aviat fou considerat un símbol de la pàtria i cantat per molts poetes, entre els quals Jacint Verdaguer El 1901 el seu propietari, Tomàs Campà, el cedí a la Unió Catalanista d’Excursions Abans del 1915 morí Entorn de l’arbre mort hom hi celebra anualment, des del…
El Pi de les Tres Branques
Editorial
Editorial fundada el 1947, a Santiago de Xile.
El seu patronat estava format per Joaquim Sabaté, Pere Mir, Joan Juanet i Salvador Sarrà Els promotors foren Joan Oliver i Xavier Benguerel Publicà set llibres i un opuscle en català Cal destacar-hi les Elegies de Bierville , de Carles Riba, Llunyania , de Carner, El llibre del sentit , de Josep Ferrater i Móra i obres de Xavier Benguerel, Domènec Guansé, Joan Oliver, i C A Jordana L’editoral tancà en tornar Oliver i Benguerel a Catalunya
vibrador d’arbres
Agronomia
Instrument agrícola per a sacsejar arbres o branques per a la recol·lecció, fent-les caure, de certes fruites, com fruites seques (ametlles, nous), olives, o fruita dolça per a la indústria.
Sovint van acoblats al tractor i són accionats per la presa de força o, més habitualment, pel sistema hidràulic Hi ha models automotrius, sobre vehicles, sovint de tres rodes, de gran maniobrabilitat En alguns casos, els fruits vibrats poden caure a terra ametlles, nous d’on seran escombrats i recollits mecànicament, mentre que en altres olives, per exemple convé que no arribin a terra El vibrador pot disposar d’una mena de paraigua invertit que s’obre envoltant el tronc, i d’un dispositiu de transport que recull la fruita del fons del paraigua i la porta a un remolc
magraner
Branques de magraner
© Fototeca.cat
Botànica
Farmàcia
Agronomia
Petit arbre, de la família de les punicàcies, que ateny fins a 5 m d’alçària, de capçada irregular, de fulles simples oposades, oblongues, enteres, lluents i caduques, de flors vermelles, grosses i vistoses, i de fruits (les magranes) en balàustia, comestibles.
És comú a la terra baixa, conreat o subespontani El conreu és molt antic, possiblement d’origen mesopotàmic La forma subespontània és anomenada magraner agre L’escorça de l’arrel és tenífuga