Resultats de la cerca

Predomina l’agricultura de secà, amb conreus de cereals, garrofers, vinya i oliveres, sobre la de regadiu hortalisses, blat, que aprofita les aigües de la font del Palomar Les terres de conreu són explotades pels propietaris Hi ha bestiar porcí i cabrum El poble 202 h agl 2006, bufalitans 239 m alt, sobre un turó prop del riu d’Albaida i del barranc de Iunda, formà part del marquesat d’Albaida Lloc de moriscs, era habitat per 96 famílies el 1609 Des del 1535 fou rectoria de moriscs, amb Colata, dependent de Montaverner i parròquia independent des del 1574, dedicada a la Mare de Déu de Loreto…

Bé que menys nombrosos que en castellà i que en portuguès, els arabismes abunden també en la llengua catalana, on encara mantenen vitalitat més de dos-cents apellatius d’origen aràbic, havent estat antigament molts més A diferència del que s’esdevé en aquelles altres llengües, molts dels arabismes catalans no porten aglutinat l’article aràbic al -, com és el cas de carxofa, cotó, garrofa, gatzara, magatzem, midó, quitrà, tramús , i la manca d’aquesta característica n'ha dificultat la identificació Els arabismes són molt més nombrosos a la Catalunya Nova —conquerida a mitjan s XII— que no pas…

La baronia fou elevada a comtat el 1477 a favor de Jaume del Milà, baró de Carrícola, Albaida, Atzeneta i Otos, arran del seu matrimoni amb Elionor d’Aragó, filla del primer duc de Vilafermosa i neta de Joan II El quart comte, Cristòfor Milà d’Aragó i Coloma, fou elevat a marquès el 1605, i el cinquè marquès, Francesc de Paula Antoni Milà d’Aragó i Bellvís de Montcada, comte de Bunyol, baró d’Atzeneta i Carrícola, obtingué, el 1771, la grandesa d’Espanya En morir sense fills, s’originà un plet, sentenciat el 1790, a favor de Josep M Milà d’Aragó, tercer marquès de…

Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de…

La geografia física Indonèsia és una prolongació del continent asiàtic, al qual és unida per la plataforma de la Sonda 50-200 m de profunditat, que arriba fins a Sumatra, Java i Borneo, i hi afloren nombroses illes a causa de l’activitat volcànica Al S de la plataforma, Indonèsia forma garlandes d’illes muntanyoses que s’estenen a 4500 km aquesta estructura és conseqüència de la unió del sistema alpí i el geosinclinal circumpacífic en un espai sotmès a les compressions exercides per les masses continentals asiàtica i australiana Indonèsia és enquadrada per profundes fosses marines la mar de…