Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
Josep Vives i Ciscar
Història
Erudit.
Doctor en dret 1878, fou un dels impulsors de la Societat Arqueològica Valenciana i de l’exposició arqueològica feta a València el 1878, per a la qual redactà el catàleg Formà una valuosa biblioteca sobre història valenciana Collaborà a Revista de Valencia , Valencia Ilustrada i altres periòdics Publicà diversos opuscles, entre els quals Los diccionarios y vocabularios valencianos 1882, Retratos de alicantinos ilustres 1892, Bosquejo biográfico de Crisóstomo Martínez y Sorlí 1890, Los limoncillos de Sagunto 1885 i Noticias de Pep de l’Horta Fou soci fundador de la Caixa d’Estalvis de…
Josep-Lluís Bausset i Ciscar

Josep-Lluís Bausset i Ciscar
© PRATS I CAMPS
Política
Activista polític i cultural.
Formació i inicis en el valencianisme Llicenciat en farmàcia i en químiques a Madrid 1931, tornà al País Valencià, i posteriorment estudià en règim lliure químiques, i n’obtingué la llicenciatura l’any 1936 per la Universitat de València Fins a la seva jubilació 1980 es dedicà professionalment a l’ensenyament de ciències en instituts d’educació secundària Durant els anys trenta començà l’activitat en el moviment valencianista a través del Centre d’Actuació Valencianista CAV i l’Agrupació Valencianista Republicana A l’Alcúdia, funda amb altres l’Agrupació Valencianista La Senyera 1932 i fou…
Gabriel Siscar i Siscar
Història
Matemàtiques
Marí, matemàtic i polític.
Era nebot de Gregori Maians i Siscar i germà del marí i matemàtic Francesc Siscar Des del 1777 fou guàrdia marina i el 1788 esdevingué director de l’Academia de Guardias Marinas de Cartagena i catedràtic de nàutica i de matemàtiques Publicà diverses obres didàctiques i científiques, com un Tratado de cosmografía 1796, que fou reeditat diversos cops fins el 1860 En esclatar la guerra del Francès fou governador militar de Cartagena 1809-10 i alhora secretari d’estat i de marina del govern de la regència de Cadis, i membre d’aquesta en dues ocasions Marginat pel règim absolutista 1814-20,…
Francesc Siscar i Siscar
Matemàtiques
Marí i matemàtic.
Nebot de Gregori Maians i Siscar i germà de Gabriel Siscar i Siscar , ingressà a la marina 1778 es distingí a la guerra del Francès i fou diputat a les corts de Cadis Liberal, hagué de viure retirat durant les etapes absolutistes de Ferran VII 1814-20 i 1823-33, si bé en la segona fou nomenat cap d’esquadra Deixà obres com Reflexiones sobre las máquinas de a bordo 1791 i Tratado de artillería de marina 1829
Revista de Valencia
Publicacions periòdiques
Publicació mensual apareguda a València del novembre del 1880 al desembre del 1883, per iniciativa de Pasqual Dasí i Puigmoltó, Josep Maria Torres Belda, Teodor Llorente i Olivares (que n’era director), Manuel Atard i Josep E.Serrano Morales.
Redactada en castellà, incloïa algunes collaboracions literàries en català Hi collaboraren, a banda els fundadors, Ruiz de Lihory, Amat i Maestre, JCamaña, Antoni Chocomeli, Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Greus, Víctor Iranzo, Martínez Aloy, JNavarro Reverter, Pascual i Genís, Vicent WQuerol, Josep Vives i Ciscar, FVives Liern, etc Entre els nombrosos articles erudits sobre temes valencians té especial interès una sèrie sobre periòdics valencians de Lluís Tramoyeres
Societat Arqueològica Valenciana
Secció de la Societat d’Amics del País de València, creada el 1871 a iniciativa de Felicíssim Llorente i Olivares i sota la presidència del de l’entitat, Josep de Llano, amb la finalitat de fomentar l’estudi de les antiguitats i la preshistòria del País Valencià.
Entre el 1872 i el 1882 publicà memòries de les seves activitats, ben interessants quant a l’arreplega d’epigrafia llatina, notícies sobre jaciments arqueològics, numismàtica antiga i moderna, etc El 1878 organitzà una exposició arqueològica Desaparegué cap al 1885 Arribà a tenir noranta socis esparsos pel País Valencià cal destacar-ne Nicolau Ferrer i Julve, Vicent Boix, Joan Martínez i Vallejo, Josep Vilanova i Piera, Josep MTorres i Belda, Francesc Danvila i Collado, Josep Vives i Ciscar i Vicent Pueyo i Ariño
els Columbrets

Els Columbrets
Manel (CC BY-ND 2.0)
Arxipèlag
Minúscul arxipèlag (39 52’ lat nord i 0 40’ long est), 55 km al sud-est del cap d’Orpesa, dependent administrativament del municipi de Castelló de la Plana.
S’hi destaquen quatre illetes entre quatre grups d’una vintena d’illots Foren esmentats pels clàssics Plini i per viatgers moderns, com l’arxiduc Lluís Salvador d’Àustria 1895 La distància de la costa no impedeix de relacionar l’erupció plioplistocènica que formà les illes amb el diastrofisme litoral i l’enfonsament dels arcs mediterranis Els volcans Columbrets sorgeixen al cantell de la plataforma continental, que té ací menys de 100 m de profunditat La isòbata -80 m cenyeix les quatre illes, de les quals se separa vers el SW el placer de Barra Alta, un cràter totalment submergit que resta a…
Francesc Camps i Mercadal
Folklore
Medicina
Lingüística i sociolingüística
Metge, erudit i folklorista.
Vida i obra Fill d’una família pagesa, es llicencià en medicina a Barcelona 1878 i s’establí as Migjorn Gran Convertí els orígens pagesos en el centre d’un ampli programa ideologicocultural desplegat entre el conservadorisme catòlic vuitcentista i les coordenades del moviment noucentista La primera etapa, fins al tombant de segle, es caracteritzà pels articles de combat a la premsa catòlica, recollits en part a Derecho a la ignorancia 1894 així mateix, hi publicà en forma de fulletó una novella futurista, 1950 , en què aprofità la narrativa de Jules Verne per combatre els…
,
Barcelona Universitari Club

Equip de la temporarada 2015-16 del Barcelona Universitari Club
© BUC
Rugbi
Club de rugbi de Barcelona conegut popularment com BUC.
Fou fundat l’any 1929 amb el nom de Rugbi Club Universitari per un grup de jugadors de diferents equips, amb Ramon Eiximeno com a president Jugà el primer partit el 25 de desembre contra la UE Santboiana i el 1930 disputà el Campionat de Catalunya El mateix any incorporà la pràctica de l’atletisme, la boxa, el tennis i l’hípica, entre altres esports, i s’incorporen a la formació la major part de jugadors de la Unió Esportiva d’Estudiants Catòlics, i l’entitat passà a anomenar-se Barcelona Universitari Club Amb la creació de la Universitat Autònoma Republicana de Barcelona, el 1931, el club…
,
Col·legi del Corpus Christi
Col·legi i seminari per a la formació de sacerdots segons els decrets tridentins, fundat a València el 1583 per l’arquebisbe Juan de Ribera, patriarca d’Antioquia, sota el patronatge de Felip II de Castella.
Tingué un lloc preeminent, entre els fins de la institució, el culte de la capella, segons l’esperit reformista posttridentí el ritual litúrgic fou establert minuciosament per a la major esplendor del culte eucarístic En depenia una capella de música que ha estat el viver de la millor música religiosa valenciana Figuren entre els seus mestres de capella, al llarg del s XVIII, Joan Baptista Comes, Vicent Garcia, Josep Hinojosa, Antoni Teodor Hortells, Anicet Baylon Al final del s XIX es destacaren Salvador Giner i Vicent Ripollès Entre els organistes hom troba Manuel Nano a mitjan s XVIII,…