Resultats de la cerca

En són membres destacats Giulio Campi ~ 1502-72, fill i deixeble de Galeazzo Campi 1477-1536, influït per Giulio Romano i Pordenone els seus germans Antonio Campi ~ 1535 — ~ 1591, el qual fou també escultor i escriptor escriví i gravà per a Felip II de Castella una Crónica de Cremona , i Vicenzo Campi 1536 — 1591, que féu notables natures mortes i Bernardino Campi 1522 — ~ 1590, parent dels anteriors i deixeble de Giulio, influït pel Corregio, que pintà la cúpula de la basílica de San Sigismondo a Cremona 1570

Centre agrícola

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Deixeble de K Stockhausen i de H Eimert, treballà en els estudis de música electrònica de Colònia i de Varsòvia Escriví obres per a instruments tradicionals Condensazioni , per a orquestra, 1962 i composicions electroacústiques Campi integrati , 1959, Campi integrati n 2, 1979 El 1964 fundà el Gruppo d’Improvisazione Nuova Consonanza

Situat a la zona on els Campi Flegrei, davallant lentament, es confonen amb la plana, constitueix una àrea agrícola que subministra fruites i verdures al mercat napolità També produeix cànem i lli

Situada als contraforts septentrionals dels Campi Flegrei, practica el conreu intensiu d’hortalisses, fruiters i vinya La recent expansió demogràfica és deguda a la funció d’àrea de residència per a treballadors de Nàpols

La seva obra narrativa reflecteix la problemàtica de la condició femenina i de la seva emancipació És autora d' Itinerario di Paolina 1937, Artemisia 1947, Le donne muoiono 1952, La monaca di Sciangai 1957, Campi Elisi 1963, etc

Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al segle V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a…