Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Canàries

Comunitat autònoma
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Atlàntic, situat davant les costes nord-occidentals africanes, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; és format per vuit illes: a l'E, Lanzarote i Fuerteventura, les més grans i, de dimensió menor, La Graciosa; al centre, Gran Canària i Tenerife, les més grans; i Gomera, Hierro i La Palma, més petites, a l’W. Administrativament, és dividida entre les províncies de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas. La capitalitat és compartida entre Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canària.
La geografia física L’arxipèlag és emplaçat en una regió volcànica caracteritzada per la seva inestabilitat Les illes s’han format a través d’una sèrie complexa d’erupcions, que han seguit un esquema general amb tres fases una de primera donà origen a un gruixut mantell de roques bàsiques basalts, diabases que recolza sobre un sòcol cristallí una segona fase, de roques àcides fonolites, cobrí en part, posteriorment, els materials bàsics finalment, una tercera fase —iniciada en el Pliocè i continuada fins avui— donà de nou origen a formacions basàltiques Les formes de relleu responen a aquesta…
Canaries

Canaries
Michael Gleave (CC BY 2.0)
palmera de Canàries

Palmera de Canàries
S. Rae (cc-by)
Botànica
Jardineria
Arbre dioic, de la família de les palmes, de tronc gruixut i de fins a 15 m d’alt, de fulles pinnades, d’un verd fosc brillant, molt nombroses, i de pecíol molt curt, amb espines verdes, de flors disposades en règims, i de fruits en baia monosperma, el·lipsoidals, d’uns 2 cm de llarg i de color groc fosc.
És una palmera originària de les Canàries, que es troba comunament als Països Catalans, plantada en jardins, parcs i avingudes
Bonaventura Codina i Augeroles
Cristianisme
Bisbe de Canàries (1847-58).
Sacerdot secular de la congregació de la Missió de Sant Vicenç de Paül, fou director de les filles de la caritat d’Espanya Emigrat a França durant la primera guerra Carlina, fou professor de teologia dogmàtica a Châlons-sur-Marne En tornar-ne 1844, fou nomenat bisbe de Canàries 1847, on creà diverses parròquies i restaurà l’hospital de Sant Martín Autor d' Expositio ascetico-moralis pontificalis romani tit de Collatione sacramenti ordinis 1845
drago
drago de Canàries
© Fototeca.cat
Botànica
Nom genèric de diferents espècies del gènere Dracaena
( dracena
).
N'és una espècie representativa el drago de Canàries D draco , propi d’aquelles illes, que ateny una gran corpulència i una gran longevitat Dels dragos és extreta la sang de drago, resina utilitzada en l’elaboració de certs vernissos i pintures i que antany era oficial
Alonso Luis Fernández de Lugo
Història
Conqueridor andalús.
Ocupà les illes de La Palma 1492 i de Tenerife 1495 fou nomenat adelantado de Castella i capità general de la costa africana, i governà les Canàries fins a la mort
Jean IV de Béthencourt
Història
Rei de Canàries (1402-18), senyor de Lanzarote (1418-25).
Noble normand per suggeriment i amb l’ajut del seu oncle Robert de Braquemont, resident a Castella, emprengué la conquesta de les illes Canàries 1402 Enric III de Castella li concedí el títol de rei de Canàries amb caràcter feudatari, el dret de batre moneda i la cinquena part dels productes de les illes El 1405 abandonà definitivament les Canàries
La Graciosa
Illa
Pertany a l’arxipèlag Chinijo, que conjuntament amb les illes i els illots d’Alegranza, Montaña Clara, Roque del Este i Roque del Oeste o del Infierno, les aigües circumdants i el massís de Famara i altres zones del N de Lanzarote formen des del 1986 el parc natural maritimoterrestre de l’Archipiélago Chinijo De clima àrid molt similar al de l’illa de Lanzarote, de la qual és separada per poc menys de 2 km, hi ha quatre formacions volcàniques i l’elevació màxima ateny 266 m Habitada des de la segona meitat del segle XIX, la població es concentra al nucli de Caleta del Sebo Les activitats…
Lluís de la Cerda
Història
Príncep de la Fortuna o sobirà nominal de Canàries (1344), senyor de Puerto de Santa María pel seu matrimoni (1306) amb Leonor de Guzmán.
Armat cavaller per Alfons XI de Castella, figurà en l’exèrcit reial que anà a socórrer Gibraltar 1333 Passà a França i participà en les empreses militars de Felip VI —el 1340 li fou confiada la defensa de Lilla— el rei el nomenà comte de Talmond 1339 i almirall de França 1341 El 1344 rebé del papa Climent VI, a Avinyó, el títol de príncep de la Fortuna o de les illes Afortunades Canàries El papa incità en favor seu diversos sobirans, entre ells Pere III de Catalunya-Aragó, que li prometé de collaborar en una empresa que Lluís de la Cerda no dugué a terme el drets a les …
Francisco Díaz Pimienta
Marí.
Fou almirall de l’armada d’Índies i lluità 1641 contra els anglesos, que foragità de les illes de Santa Catalina i de la Providència Acompanyà Joan Josep d’Àustria a l’expedició a Nàpols 1647 El poeta Baltasar Gracián publicà un escrit en lloança de la seva conducta Prengué part en la guerra dels Segadors de Catalunya i morí en una nau davant Barcelona
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina