Resultats de la cerca

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

És dividida en tres partits judicials i 143 municipis 1981 El 1822, en la divisió provincial decretada pel govern liberal, fou creada la província deCastellódelaPlana, la més al N de les quatre en què fou dividit el País Valencià corresponia aproximadament a l’antiga governació de dellà Uixó o deCastellódelaPlana , incloses, però, les viles d’Almenara, al S, i les aragoneses de…

Correspon a les comarques de llengua catalana atribuïdes des de la conquesta de Jaume I al bisbat de Tortosa dins el qual es mantingueren fins al 1960 i, aproximadament amb Almenara i sense l’Alt Millars, a l’antiga governació de dellà Uixó o de Castelló de la Plana correspon, igualment, a la zona de parla catalana de la província de Castelló inclòs Olocau del Rei L’àrea comercial de Castelló de la Plana amb les subàrees de…

Fou anomenada, també, govern, partit o corregiment deCastellódelaPlana Comprenia laPlana excepte el sector d’Onda, Borriol i Ribesalbes i el pla de l’Arc i un sector del Camp de Morvedre Algar, Quart, Quartell, Benavites, Canet i de l’Alt Palància Soneixa, Assuévar, Almedíxer fou suprimida definitivament el 1833 amb la divisió provincial

Comprenia el sector septentrional del País Valencià al N d’una línia formada pel Millars, fins a Espadella, la serra d’Espadà i el riu d’Uixó o Belcaire, fins a la mar El seu governador era lloctinent del governador de València és a dir, del portantveus del governador general del regne, que tenia jurisdicció damunt ell En 1565-72 tenia 47 718 habitants 10 604 focs, dels quals 5 193 moriscs 1 154 focs Fou anomenada també governació de la Plana, dellà Uixó o dellà del riu d’Uixó

Té un total de 4643,08 km 2 , amb 228 parròquies, repartides en catorze arxiprestats, els quals són agrupats en quatre vicaris episcopals Comprèn l’antic bisbat de Sogorb, llevat dels arxiprestats d’Alpont, Xelva i Ademús, que s’uniren a València, i els antics arxiprestats del bisbat de Tortosa de Nules, Vila-real, Castelló de la Plana, Llucena i Albocàsser, llevat de la parròquia de Catí També se li uní Vilafermosa i el seu arxiprestat, antic enclavament de València Es troba íntegrament dins la província civil de Castelló de la Plana, i és separada al nord pel bisbat de Tortosa per una línia…

Oberta a una façana marítima d’uns 70 km entre la serra d’Irta i la d’Almenara, arriba per l’interior a Talaies d’Alcalà, la rambla dela Viuda afluent del Millars per l’esquerra i la serra d’Espadà Les terres perifèriques apareixen fragmentades en contrades i rodalies, que fan de transició a les comarques circumdants Així, la serralada del Desert de les Palmes presenta alguns caràcters del Baix Maestrat el pla de l’Arc, de l’Alt Maestrat i l’Alcalatén…

Situat a laplana alluvial estesa a la riba dreta del Xúquer límit septentrional del terme, a la seva confluència amb el riu d’Albaida que el travessa en direcció SE-NW i constitueix la via natural de comunicació amb Xàtiva i accidentat al S per petits turons el Castellet, 151 m alt, fortificat en època islàmica coberts de matoll 300 ha L’agricultura, gairebé tota de regadiu 1650 ha, és una de les principals activitats econòmiques aprofita les aigües del Xúquer a través …