Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
la Comalada
Vall del Vallespir, al vessant S del Canigó, des de la pica fins a la vall del Tec.
La capçalera, on hi ha l' estany de la Comalada , és dominada pels pics de Sethomes 2 661 m alt, de Rojat 2 724 m alt i de Tretzevents 2 731 m alt El paisatge desolat dels cims canvia a partir dels 2 000 m amb els primers boscs de pi negre, on hi ha l’ermita de Sant Guillem de Combret Al curs baix hi ha diversos masos dedicats a la ramaderia i finalment el poble del Tec, a l’aiguabarreig del riu de la Comalada , que drena la vall, amb el Tec
Miquel Comalada
Facsímil de la darrera pàgina de l’edició de Lisboa (1541) de l' Espill de la vida religiosa , atribuït a Miquel Comalada
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptor.
Monjo de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron Barcelona, li és atribuït un breu tractat allegòric en forma dialogada on descriu el pelegrinatge de Desitjós a la recerca de la perfecció religiosa Fou imprès a Barcelona, el 1515, amb el títol Espill de la vida religiosa , i reimprès a València el 1529 Tingué una extraordinària difusió, com ho demostren les dotze edicions castellanes en les quals rebé, des de la tercera, el títol Tratado llamado Deseoso i, als s XVI i XVII, llatines, alemanyes, angleses, francesa i italiana, etc Ha estat considerat un dels principals fruits de la Devotio Moderna a…
Honorat Comalada
Literatura catalana
Escriptor.
Autor de la traducció al català, partint de la versió castellana, de la novella cavalleresca, occitana o llatina, Pierres de Provença , impresa a Barcelona, probablement el 1616
,
Josep Fuses i Comalada
Arquitectura
Arquitecte.
Es llicencià a l’ETSAB el 1977 i completà la seva formació a l’Acadèmia d’Espanya a Roma 1980 i a l’Architectural Association de Londres 1984-85 Juntament amb Joan Maria Viader i Martí Bescanó 1953 han realitzat diverses obres que reflecteixen la cura en el disseny del detall Han treballat sobretot a la comarca gironina, tant en enclavaments cèntrics de la capital —l’edifici d’habitatges Les Beates 1983-85, la seu central i la biblioteca de la Universitat de Girona, a l’antic edifici de les Àligues 1986-92, la reforma del mercat municipal 1991-93, o la reforma i transformació de l’antic…