Resultats de la cerca

De la seva església parroquial Santa Engràcia depenia la de Gurp Hi ha, dins el terme, una font sulfurosa El castell de Santa Engràcia és esmentat a la segona meitat del s XI

És situada al N del poble de Montalbà de l’Església, en un coster, dominant el vessant de l’esquerra de les gorges de Montdony Es troba sota un turó 887 m alt coronat per la bateria de Santa Engràcia

Emprà el nom artístic Graziella Pareto Filla de la soprano Àngela Homs i Bugueras, cantà al Liceu el 1906 Debutà oficialment al Teatro Real de Madrid 1908 amb La sonnambula , de Bellini Més tard actuà a Parma, al Liceu, de Barcelona on interpretà Ofèlia, del Hamlet d’A Thomas, considerat el seu millor paper, a Roma i al Teatro alla Scala de Milà Rigoletto , 1914 Fou considerada una de les millors sopranos de coloratura del món Enregistrà molts discs Es retirà pels volts del 1927

Pertangué a la baronia de Claret Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Sant Adrià de Tendrui, de Tendrui i de Santa Engràcia i les bordes del Seix de Gurp

Participà en el Retaule major de la seu de Saragossa 1482 Influït pel Renaixement, féu el Retaule de Montearagón 1506, catedral d’Osca el 1512 començà, en estil plateresc, la portalada de l’església de Santa Engracia de Saragossa El seu fill, Gil de Morlanes — ~1547, anomenat el Joven , fou també escultor i arquitecte Treballà al Retaule de Sant Agustí de la seu de Saragossa i al Retaule de Sant Miquel de la catedral de Jaca Acabà la portalada de Santa Engracia i féu l’interior de la llotja de Saragossa Treballà a Catalunya, entre el 1496 i el 1499, en les tombes reials de Poblet

L’església Sant Martí depenia de la de Santa Engràcia Tot i que només tenia dues cases, formà un municipi al s XIX

Monjo de Santa Engràcia, a Saragossa, collaborà amb el bisbe Brauli Presidí els concilis VIII, IX i X de Toledo Escriví De sancta Trinitate i 102 poemes, recollits en el Libellus diversi carminis metro  La seva festa se celebra el 13 de novembre

Argenter d’ofici, féu teatre amateur i més tard es féu professional 1864 Debutà amb la companyia d’Andreu Cazurro obtingué un gran èxit amb L’esquella de la torratxa , de FSoler, i assolí una popularitat mítica amb l’estrena de La dida 1872, del mateix autor També es destacà amb obres com Joan Blancas , de FUbach, L’Eloi i La filla del mar , de Guimerà, Els vells , d’IIglésias, etc Es casà 1864 amb l’actriu Rosalia Engràcia i Oriol Barcelona 1845 — Terrassa 1922, popular intèrpret d’obres de FSoler, amb la qual actuà sovint Els darrers anys de la seva vida tingué problemes de…

Format a Flandes, n'assimilà les novetats estilístiques i la tècnica de l’oli Citat com a ciutadà de València 1468, on pintà Sant Miquel collecció Wernher, Anglaterra, procedent de Tous, a Daroca pintà 1474 els retaules de Sant Domènec de Silos la taula central és al Museo del Prado i de Santa Engràcia Treballà també a Saragossa, i hi originà una activa escola A Barcelona 1490 signà la gran pintura sobre fusta, Pietat , encarregada per l’ardiaca Lluís Desplà Museu de la Catedral de Barcelona, on el naturalisme flamenc s’hi manifesta ric en detalls El 1495 féu el cartó per al…