Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
espelta
Espiga d’espelta
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat de la família de les gramínies, d’espigues planes, dístiques i laxes i de gra dur i blanc, conreat en terrenys pobres de la regió mediterrània.
espelta petita
Espiga d’espelta petita
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Blat, de la família de les gramínies, d’espiga petita i poc productiu, espontani a l’Àsia Menor i conreat als països mediterranis.
espelta silvestre
Botànica
Agronomia
Blat espontani, de la família de les gramínies, a la regió mediterrània oriental.
l’Espelta
Serra
Serra del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp).
pisana
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija dreta, alta i buida; d’espiga ampla, comprimida, densa i amb l’eix fràgil; d’espícules imbricades i dístiques, amb dues llavors; de glumes més curtes que les flors, truncades i amb dues dents desiguals, i de lemmes arestades.
És un dels blats de conreu més antic blat
torrent de les Graus
Pont de les Graus (Moià)
© C.I.C. - Moià
Torrent
Curs fluvial de la comarca del Bages.
Neix al serrat del Puig i discorre entre el serrat de l’Espelta i el Grony de la Torre Desguassa a la riera de Passarell, a l’altura del Molí d’en Pujol Prop del seu desguàs, als afores de Moià, hi ha el pont de les Graus, d’estil romànic i un únic arc A la cara de ponent té gravat l’any 1805, i abans hi passava el camí ral
mestall
Agronomia
Mescla de diferents espècies de cereals, sobretot de blat i sègol o bé de blat i ordi.
La mescla també pot ésser de cereal i llegum, especialment de blat i faves A Catalunya, el mestall es troba documentat abundantment sovint en la forma mordiós , és a dir, mestall de blat i ordi, i msegalós , de blat i sègol El terme era aplicat també a altres mescles, com la de blat i faves En les rotacions triennals del secà era freqüent, a la Catalunya Vella, el restoble de mestall ordiós a les terres dels fondals després de les faves de tardor i abans del cereal sol civada, espelta, ordi de primavera Aquest conreu era tan generalitzat, que hom suposa que el pa corrent als…
Alfred Andersch
Literatura alemanya
Escriptor alemany, un dels fundadors del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre d’altres Texte und Zeichen
(1954-57).
Cofundador del Grup 47 i creador de nombroses revistes literàries, entre les quals Texte un Zeichen 1954-57, escriví novelles i narracions de gran èxit, sobretot l’autobiografia Die Kirschen der Freiheit ‘Les cireres de la llibertat’, 1952 i la novella Sansibar oder der letzte Grund ‘Zanzíbar o el darrer fonament’, 1957, crítica del totalitarisme que anulla la llibertat individual De gran èxit, si bé amb la crítica dividida, foren les novelles Die Rote ‘La pèl-roja’, 1960 i Efraim 1967 Entre les seves obres destaquen els nou relats publicats sota el títol de Mein Verschwinden in Providence ‘…