Resultats de la cerca
Es mostren 3481 resultats
estats
Història
A França i a Occitània, a l’Antic Règim, reunió dels estaments, corts.
Estats Pontificis
Història
Conjunt de territoris d’Itàlia que formaren els dominis temporals dels papes de Roma.
Des del s IV aquests havien posseït un patrimoni extens però sense sobirania Durant la dominació bizantina d’Itàlia, el ducat de Roma depengué, en teoria, dels emperadors de Constantinoble, però de fet fou independent i els pontífexs anullaren, amb llur prestigi i autoritat, el poder de la noblesa local Davant la invasió longobarda, al s VIII, el papa Esteve III demanà auxili a Pipí el Breu, el qual es comprometé 754 a “restituir” al pontífex les terres perdudes, promesa que constitueix la controvertida “donació” de Pipí el Breu damunt la qual basaren els papes llur sobirania Derrotats, els…
estats generals
Història
Durant la monarquia francesa, assemblea dels tres estaments (noblesa, clergat i tercer estat) i de totes les províncies convocada pel rei per obtenir subsidis extraordinaris i assegurar la unitat al seu entorn.
Els electors formulaven prèviament unes peticions cahiers de doléances que lliuraven a llurs representants, però l’assemblea no prenia decisions El 1302 Felip el Bell reuní els primers estats generals i de nou foren reunits algunes vegades al llarg dels s XIV-XVI El 1614 els reuní la regent Maria de Mèdici, i el 1789 Lluís XVI, a proposta de Necker, amb un nombre més gran de membres del tercer estat que el dels altres dos estaments junts Reunits a Versalles maig del 1789, el tercer estat refusà el vot per estaments i exigí el vot individual La negativa reial motivà que el tercer estat es…
Estats Generals
Història
Territoris conquerits per les Províncies Unides al sud del Mosa i a la desembocadura de l’Escalda després de la unió d'Utrecht (1579).
Eren propietat comuna de les Províncies Unides i administrats per funcionaris nomenats pel parlament federal o general
pica d’Estats

La pica d’Estats, cim del sector central dels Pirineus axials
© Fototeca.cat
Cim
Cim (3.143 m alt.) del sector central dels Pirineus axials, al sector de la frontera estatal de França i Espanya i prop d’Andorra.
És flanquejat per dues puntes confoses de vegades amb la principal la punta de Gabarró , al sud-est, on hi ha el vèrtex geodèsic que porta el nom de Pica d’Estats 3114 m, i el pic Verdaguer , al nord-oest 3129 m, a ponent de la qual hi ha el pic de Sotllo 3072 m, divisòria de les valls de Cardós, al NW, i Ferrera, al SE, separat pel port de Sotllo És format per esquists grisos i compactes, metamorfosats per intrusions granítiques originadores d’uns nuclis de gneis Elevat pel plegament hercinià i fallat per l’alçament pirinenc terciari, l’acció posterior del glacialisme no hi…
estany d’Estats
Estany
Estany del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) que rep les aigües de la coma d’Estats, al SW de la pica d’Estats.
Les seves aigües aflueixen a l' estany de Sotllo
coma d’Estats
Coma
Coma del municipi d’Alins (Pallars Sobirà) que davalla del sector SW de la pica d’Estats i desguassa les aigües a l’estany d’Estats.
Organització dels Estats Americans

Fotografia oficial de tots els caps d'estats assitents a la VI Cimera de les Amèriques auspiciada per l'Organització dels Estats Americans
© Cumbres de las Américas
Política
Organisme fundat a Bogotà el 30 d’abril de 1948 per promoure la cooperació econòmica, política i cultural i per garantir la defensa dels seus membres.
Actualment agrupa tots els estats americans Amb seu a Washington, els EUA hi han exercit una influència determinant, especialment durant els anys de la guerra freda La lluita contra la inestabilitat política i social i les seves conseqüències com ara el narcotràfic ha estat un dels objectius principals de l’organisme Així, l’any 1986 es creà la Comissió Interamericana per al Control de l’Abús de Drogues CICAD, que el 1999 es dotà d’un Mecanisme d’Avaluació Multilateral, que tracta de mesurar el progrés regional i nacional en la lluita contra el narcotràfic En un àmbit més polític…
Estats Federats de Micronèsia

Vista de la illa de Pohnpei
© University of Berkeley
Estat
Arxipèlag
Federació d’estats de l’arxipèlag de les Carolines, al nord de Nova Guinea; la capital és Palikir.
És formada pels estats de Pohnpei, Chuuk, Kosrae les Carolines orientals i les Yap Des del 1947 formaren part amb Palau i les illes Marshall de les Illes del Pacífic en Administració Fiduciària dels EUA El 1979 es constituí en estat lliure associat als EUA Després de la conclusió del fideïcomís de les Nacions Unides al desembre del 1990, Micronèsia es convertí en membre de l’ONU al setembre del 1991 D’aleshores ençà, la vida política es caracteritzà per un immobilisme absolut, malgrat els problemes econòmics i les acusacions de corrupció dirigides a la classe política Després de…
Comunitat d’Estats Independents
Organització regional eurasiàtica que agrupa la major part dels estats sorgits de les repúbliques de la Unió Soviètica en el moment de la seva dissolució.
La seu és a Minsk Bielorússia El 2016 n’eren membres de ple dret Rússia, Bielorússia, Armènia, l’Azerbaidjan, el Kazakhstan, el Kirguizistan, Moldàvia, el Tadjikistan i l’Uzbekistan, i el Turkmenistan n’era membre associat des del 2005 D’altra banda, Geòrgia abandonà l’organització l’any 2008 L’any 2014 el govern ucraïnès anuncià la sortida de la CEI, de la qual és membre bé que no de ple dret, renúncia que no es féu efectiva oficialment fins dos anys més tard, tot i haver-ne suspès l’activitat La CEI reconeix la sobirania, la integritat territorial i la inviolabilitat de les fronteres dels…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina