Resultats de la cerca

Situació i presentació Al N confronta, per la riera de Centenys, amb el municipi d’Esponellà i, a ponent, per la riera i l’estany d’Espolla amb Porqueres A migdia afronta amb Cornellà del Terri i, a llevant, per sota del puig de Santa Caterina, amb Vilademuls, municipi amb el qual limita també al NE, sota el puig de Sant Roc, ja dintre Vilademuls Bona part del terme és ocupada per boscos de pins i alzines i sotabosc amb matollar de diverses espècies El terme comprèn els pobles de Fontcoberta, cap de municipi, i Vilavenut, els veïnats d’Espasens, Fares, la Farrès, Figueroles i la urbanització…

L’església parroquial Santa Maria és, enlairada, al N del poble, damunt la carena que separa les valls de les Illes i de Fontcoberta

Existia ja el 1100 dins la demarcació de la vila rural de Fontcoberta Des del 1175 estigué sota la protecció dels canonges de Sant Tomàs de Riudeperes, i més tard, de la família Fontcoberta Resta l’església romànica, amb la volta refeta tardanament i un campanar de torre, d’època romànica, al seu costat

Se'n destacà Bernat de Llo , que esdevingué senyor dels castells de So i Queragut Donasà pel seu matrimoni amb Estefania de So, hereva d’Arnau de So El 1208 fou desposseït dels seus castells, que li foren retornats el 1233 pel tractat de Fontcoberta Foren fills seus Arnau de So , que el succeí en el patrimoni familiar, i Bernat de Llo o d' Alió , cremat per heretge el 1258

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat…

El 905 consagrà l’església de Sant Jaume de Frontanyà, erigida en la seva propietat, i la de la Quar Assistí al sínode de Barcelona del 906 i a l’entronització del bisbe Guiu de Girona el 907 El 911 al concili de Fontcoberta Narbona presentà queixa contra el bisbe Adolf de Pallars pel fet d’haver pres, vint-i-tres anys enrere, la jurisdicció del Pallars i part de la Ribagorça al bisbat d’Urgell La darrera actuació és del 914, quan, juntament amb el bisbe Adolf i amb permís del comte Sunifred d’Urgell, uní a Sant Serni de Tavèrnoles cinc petits monestirs fracassats