Resultats de la cerca

Neix a la serralada de les Cevenes i aflueix per la dreta al Roine 71 km Es caracteritza per violentes crescudes Al curs alt rep sovint el nom de Gardon El pont del Gard , aqüeducte romà al riu Gard, prop de Neumausus Nimes, fou construït segurament per Agripa s I aC Té 275 m de llargària i una alçada màxima de 50 m Consta de tres ordres d’arcs semicirculars els inferiors són més grossos, i el primer pis suporta una via l’últim pis, d’arcs molt més petits, serveix de canal a l’aqüeducte

La capital és Nimes

Les seves obres més interessants són la novella Jean Barois 1913, situada en el moment de l’afer Dreyfus i, sobretot, Les Thibault 1920-40, vast conjunt de novelles Le cahier gris, Le penitencier, La belle saison, La consultation, La sorellina, La mort du père, Été 1914, Épilogue que narra la història d’una família al començament del s XX Premi Nobel de literatura 1937, escriví també teatre, i dedicà els darrers anys de vida a l’estudi dels problemes de la creació literària El 1983 es publicà la seva darrera novella, inacabada, Le lieutenant-colonel de Maumort

Fundador de diverses revistes, la més important de les quals, Marsyas , durà del 1921 al 1961, escriví una obra marcada pel simbolisme i el Modernisme que el consagrà com a corifeu del ‘mistralisme’ La branco dis aucèu , 1948 Autor d’una poesia de to sempre acurat, palesà també un gran refinament, fruit de la seva vasta cultura, i uns ferms desigs innovadors Malgrat això, es mostrà contrari al moviment occitanista, el qual combaté en violentes polèmiques

Inicià els seus estudis a catorze anys, combinant la música amb la seva feina en una mina Poc després ingressà al Conservatori de París, on obtingué el primer premi extraordinari de corneta, i després el de trompeta Acabada la seva formació, fou solista dels Concerts Lamoureux 1953-60, de l’Orquestra Filharmònica de l’ORTF 1953-62 i de l’Orquestra de l’Opéra Comique de París 1962-67  Guanyà diversos premis i a partir del 1963 inicià una brillant carrera com a solista arreu d’Europa i d’Amèrica A banda de les seves interpretacions d’obres barroques i clàssiques, amb què s’ha erigit com a…

És autor de dos volums autobiogràfics, Vida d’enfant 1894 i Lo varlet de mas 1898, model de prosa occitana

És conegut per les taules de mortalitat i de probabilitat de vida de França, que publicà sota el títol d' Essai sur les probabilités de la durée de la vie humaine 1746, per tal d’establir les pensions vitalícies