Resultats de la cerca

Germà de l’escultor Pau Gargallo El 1911 entrà al món del cinema a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on acabà essent el responsable de lloguers i publicitat A principi de la dècada de 1920 debutà com a argumentista escenògraf de La tía Ramona 1927, Nick Winter A continuació dirigí La última cita 1928, adaptació de la seva pròpia obra teatral que començà realitzant N Winter, però que acabà assumint ell mateix Després feu La España de hoy 1928-29, un semidocumental de propaganda turística per a la Mediterránea Films, davant les imminents exposicions internacionals de Barcelona i Sevilla…

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors

La seva família —era nebot d’un ferrer— es traslladà a Barcelona per motius econòmics 1888 Aviat s’interessà per l’art freqüentà el taller d’Eusebi Arnau i l’escola de Llotja, on fou deixeble de Venanci Vallmitjana 1900 Assistí a Els Quatre Gats i participà de l’estètica modernista Anà, amb una borsa de viatge, a París 1903, on retrobà Picasso, conegué Max Jacob i s’interessà per l’escultura de Rodin De nou a Barcelona, exposà a can Parés 1904 i acceptà una colla d’encàrrecs d’escultura ornamental al Teatre Principal de Terrassa i, a Barcelona, l’Hospital de Sant Pau, l’interior del Palau de…

Militant del Partido Popular, entrà en política a finals de la dècada dels 90 com a assessor del regidor d’Urbanisme de Castelló de la Plana, Albert Fabra El 2001 aconseguí l’acta de regidor, i el 2007 es convertí en vicealcalde de Castelló El 2011 rellevà Carlos Fabra com a president de la Diputació de Castelló

Treballada en guix, per manca de recursos econòmics no fou fosa en bronze fins molt temps després de la mort de l’artista És la seva obra principal, en què treballà tota la vida en resten dibuixos previs molt primerencs 1904, i el 1926 féu l’important Cap de profeta , que ve a ésser l’immediat precedent de la gran peça Ha estat exposada en guix i després en bronze diverses vegades des del 1934 Nova York, Barcelona, Madrid, París, Amsterdam, Venècia, Duisburg, etc Els exemplars més coneguts són el del Musée d’Art Moderne de París i el del Museo Español de Arte Contemporáneo de Madrid

Richard Wagner, a La Valquíria , feu Brunilda de protagonista de la primera jornada de la Tetralogia, bé que la seva acció és fonamental fins al final de tot el cicle L’obra fou estrenada al teatre reial de Munic el 1870 a Barcelona, el 1899

La integració d’ambdós museus tingué lloc al llarg de l’any 2018 Manté les dues seus a Montjuïc Museu Etnològic i al carrer de Montcada Museu de Cultures del Món La institució ha estat dirigida per Josep Fornés 2018-20, Carles Vicente 2020-25 i, des del 2026, Isabel Graupera Gargallo