Resultats de la cerca
Es mostren 34 resultats
Ernesto Gisbert Ballesteros
Política
Història del dret
Advocat i escriptor.
Fou president de l’audiència territorial de Granada Amb dades aplegades pel seu pare, Agustín Gisbert Columbo, escriví una extensa Historia de Orihuela 1901 Fou autor d’estudis sobre dret
Frederic Gisbert i Vicente

Frederic Gisbert i Vicente
© Família Gisbert
Ceramista.
Format amb Angelina Alòs 1958-61, entre 1961-62 feu pràctiques de ceràmica amb Fritz Trautmann Aquest darrer any establí el seu taller a Sarrià, que posteriorment traslladà a Sant Cugat 1975 Fou cofundador, el 1978, de l’Escola d’Art de Sant Cugat, on exercí com a professor de ceràmica La seva obra comprèn tant peces fetes al torn com ceràmica de tipus escultòric Primer premi de la Mostra de Ceràmica dels Països Catalans “Marian Burguès” 1982
Vicent Albors i Gisbert
Industrial.
S'ordenà de sacerdot i estudià filosofia i teologia a València El 1755 sollicità autorització per convertir en molí paperer un batan situat a la riera del Molinar d’Alcoi El 1756 llançà al mercat les primeres raimes d’un paper que diferia, per la seva factura i color blanc, del paper utilitzat per la intendència i que el 1757 fou introduït a l’oficina de l’estat El 1764 muntà una màquina de cilindres o pila holandesa, primera fàbrica que utilitzà aquesta màquina, aviat estesa a les altres fàbriques alcoianes Creà també un reglament que regulava el treball dels obrers paperers
Antoni Gisbert i Pérez
Pintura
Pintor.
Fill d’un fuster amb afeccions artístiques, fou deixeble de l’exfranciscà Antoni González i Valor passà després a San Fernando de Madrid, i fou pensionat a Roma el 1855 Des d’allà envià a l’exposició nacional de belles arts de Madrid del 1858 el Felip II beneint el príncep Carles moribund, guanyador d’una medalla d’or En rebé dues més, per Comuners al patíbul 1860 i per Desembarcament dels puritans a Nord-amèrica 1864 Des del 1860 fou tingut com el pintor del progressisme i de les llibertats Amb motiu de la caiguda d’Isabel II, fou cridat a dirigir el Museo Nacional del Prado exercí aquest…
Joan Gisbert i Ortiga
Tennis
Tennista.
Membre del Club Tennis Barcino, guanyà, amb JL Arilla, la Copa Galea 1958 i l’any 1959 s’adjudicà el Campionat del Món júnior, o Orange Bowl Posteriorment, guanyà el Trofeu Comte de Godó 1965 i la medalla d’or als Jocs Universitaris 1967, i fou campió de Catalunya en tres ocasions 1962, 1969, 1971 Un dels seus èxits més destacats fou arribar a la final de l’Obert d’Austràlia 1968 Guanyà un títol de l’ATP el de Shreveport 1975, fou finalista de cinc torneigs més, entre els quals sobresurt el de Cincinnati 1971 En dobles aconseguí una vintena de títols entre el 1971 i el 1976, la majoria…
,
Joan Antoni Gisbert i Calabuig
Medicina
Metge.
Llicenciat per la Universitat de València 1947 i doctorat a Madrid 1949, fou catedràtic de medicina legal de les universitats de Granada 1960-1973 i València 1973 fins a la jubilació 1987, i membre de les reials acadèmies de medicina de Granada i València Treballà principalment en el camp del laboratori de medicina legal 1951-73 i el peritatge psiquiàtric És coautor d’un Tratado de medicina legal 1962 i autor de Medicina legal y toxicología 1977 Fou doctor honoris causa per la Universitat de Montpeller Fundà una de les escoles més actives de medicina laboral a l’Estat espanyol 1964, que…
Max
Disseny i arts gràfiques
Nom pel qual és conegut el dibuixant i guionista d’historietes Francesc Capdevila i Gisbert.
Començà la carrera de belles arts amb la intenció d’esdevenir pintor, però es decantà per la creació d’historietes i personatges, tasca que compaginà amb l’elaboració de cartells, postals i serigrafies Influenciat per l’obra de Robert Crumb, participà en el moviment underground dels anys setanta i primers vuitanta com a integrant del grup Rrollo 1973 i a través de les publicacions El Rrollo enmascarado , Matarratos , Butifarra , i posteriorment collaborà amb El Víbora , del qual fou cofundador el 1979, Complot i Rumbo Sur , entre d’altres Coetàniament realitzà també cartells, postals,…
Redención
Setmanari
Setmanari anarquista d’Alcoi (26 de febrer de 1921 — 12 de setembre de 1923).
Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit
Melcior Vilaplana
Literatura catalana
Escriptor.
Prengué part en la guerra del Francès i fou milicià 1820-23 El 1834 fou pres, acusat de voler alçar una partida carlina Conegut com el Tio Melcior , compongué un gran nombre de poemes en català i castellà, sobretot de caràcter humorístic, religiós o patriòtic romanços, gloses, el Colloqui entre Francesc Blanes i Venturo Mullor , que es transmeteren per tradició oral entre els camperols del Comtat i l’Alcoià i que només en una mínima part foren aplegats per Gregori Gisbert i Gonsálvez, que els publicà a El Fénix