Resultats de la cerca

A la mort del seu germà, el comte Àlvar, pretengué d’heretar el comtat allegant que els fills d’Àlvar amb Cecília de Foix eren illegítims, però Jaume I de Catalunya-Aragó, que havia ocupat el comtat, es negà a reconèixer-lo

Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV, comte d’Urgell però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’ Ermengol VI El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer Aquell mateix any jurà fidelitat al comte de Barcelona Ramon Berenguer III, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es feu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona juntament amb el vescomte de Cardona

S’en conserven sis poesies, una de les quals dedicada a Elionor de Cardona i de Centelles, muller del marquès d’Oristany morta el 1454 És influït per Ausiàs Marc Hom l’ha volgut identificar amb el mercader Francesc Guerau, pare del dirigent de la Busca Ramon Guerau

Del seu pare, Francesc, fill d’un negociant d’igual nom, heretà la professió i les idees Aviat posseí capital propi en la companyia integrada pel seu pare, Andreu d’Olivella i altres mercaders 1429 Poc temps després, pel seu matrimoni, entrà en una altra família del comerç, la dels Manresa, que li donaren 1 000 lliures en concepte de dot Apareix molt lligat a Miquel de Manresa, el seu cunyat, durant llur etapa activa en el govern municipal i en el partit de la Busca Fou membre del sindicat dels tres estaments i del poble de Barcelona i com a síndic buscaire llegí en ple Consell de Cent un…

Eclesiàstic Fou preceptor dels fills de Dídac Desclapers Publicà una adaptació de la gramàtica llatina de Joan Baptista Escardó, Modus variandi orationes et parandi copiam 1642 És famós sobretot pel pla de Palma, gravat sobre coure, que publicà el 1644, d’una gran minuciositat

Féu el seu joiell de passantia el 1508 El 1513 acabà una custòdia per a la seu de Lleida És autor de la creu dita de Torroella 1515, de la seu de Barcelona

Continuà l’obra de Pere Serra al retaule de Santes Creus, i en morir fou succeït pel seu mestre Borrassà El 1401 havia pintat el retaule de Sant Bartomeu i Santa Isabel catedral de Barcelona més tard es traslladà a València, on collaborà amb Andreu Marçal de Sax i Gonçal Peris 1404-05 De forma errònia, possiblement fou conegut amb el nom de Grau Gener

Documentat del 1425 al 1432 És autor de la pintura i l’ornamentació de la Sala Daurada de la Casa de la Ciutat de València

Jesuïta 1655, fou censor del Sant Ofici i catedràtic de teologia i rector dels collegis de Barcelona, Urgell, Palma i Saragossa Predicador famós, publicà una dotzena d’obres molt divulgades, entre les quals cal remarcar El sabio instruido de la naturaleza , en tres parts Barcelona 1675, 1681 i 1700, i El sabio instruido de la gracia, en varias máximas o ideas evangélicas, políticas y morales 2 vol Madrid 1671, ambdues amb nombroses reedicions La primera està dividida en màximes, cadascuna amb el seu emblema, amb illustració i un breu text narratiu d’on extreu el contingut moral explanat a la…

Decidit partidari de Joan II en la guerra civil catalana de 1462-72, fou un dels defensors de la força de Girona el 1462, amb els seus fills Ramon i Gaspar el 1467 comandava un cos de la cavalleria aragonesa Fou majordom de la reina Joana Enríquez, que li féu un llegat de 20 000 sous en morir el 1468 La seva filla Joana d’Espés fou una de les dames de més confiança d’aquesta sobirana