Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Bonn, exercí d’advocat en aquesta ciutat El 1980 ingressà al Partit Liberal Alemany FDP , de les joventuts del qual fou president de 1983 a 1988 De 1993 a 2000 fou president del partit a Bonn, i posteriorment 1994 al 2001 secretari general i el 2001 en fou elegit president Diputat del Bunsdestag des del 1996, fou cap del grup liberal d’aquesta cambra fins el 2009 Després de les eleccions generals del setembre de 2009, arribà un acord amb la CDU per a formar un govern federal de coalició liberal-conservador presidit per Angela Merkel en el qual, des de…

Seguidor i deixeble dels Carracci La seva obra, després de conèixer les composicions de Caravaggio, esdevé la plasmació d’ambdós corrents El seu classicisme fa que la seva major preocupació sigui l’harmonia i la bellesa de totes les figures La força clar-obscurista de Caravaggio es transformà en ell en un cromatisme equilibrat i potenciador de l’estètica abans esmentada Si la seva obra pictòrica, com a aportació a l’art, no és revolucionària, influí molts pintors coetanis seus i àdhuc posteriors

Autor de Relazioni in tempo delle nunziature 1629, Della guerra di Fiandra 1632-39 i de cartes diplomàtiques recollides a La Nunziatura di Francia del cardinale Guido Bentivoglio 1863-70, de gran interès històric

Fou deixeble de Bruckner al conservatori de Viena, i ensenyà a Praga i a Viena, on succeí a Hanslick Fou un dels fundadors de l' Akademische Wagnerverein , de la revista “Vierteljahrschrift für Musikwissenschaft”, i l’iniciador dels Denkmäler der Tonkunst in Österreich ‘Monuments de la música a Àustria’ És autor d’obres importants com Handbuch der Musikgeschichte 1924 i Studie zur Geschichte der Harmonie

La seva tasca docent i de recerca estigué vinculada sobretot a les universitats d’Edimburg 1938-45 i de Glasgow 1945-68, el departament de genètica de la qual dirigí Estudià els sistemes d’anàlisi genètica i els processos de recombinació genètica, i fou el primer a establir 1952 que el gen és constituït per unitats mutacionals separables per recombinació, però indestriables funcionalment, ja que actuen de manera unitària

Collaborà en el Corriere della Sera i en La Stampa La seva obra narrativa, com Lettere di una novizia 1941, Pietà contro pietà 1946, I falsi redentori 1949 i Le stelle fredde 1970, s’inspira sovint en motius de crítica dels costums És autor també de llibres de viatges De America 1953 i Viaggio in Italia 1957 Idoli e ragione és un recull d’articles apareguts entre el 1953 i el 1973

Professor, capellà i lingüista, tingué una vida conflictiva Fou un impulsor idealista i conservador del nacionalisme flamenc La seva poesia, espontània i visionària, influí sobre els moviments avantguardistes posteriors de Flandes i els Països Baixos Escriví Kerkhofbloemen ‘Flors de cementiri’, 1858 i Rjimsnoer om en om het jaar ‘Collar de rimes al voltant de l’any’, 1897, entre altres traduí The Song of Hiawatha , de Longfellow fet que li valgué l’ingrés a la Vlaamse Academie, i Fantasia , de Rubió i Ors

Pertanyia a una família güelfa i tingué una gran amistat amb Dant Pertangué al moviment del dolce stil novo , sobre el qual teoritzà en una cançó d’interpretació discutida Donna me prega Fou influït per la filosofia d’Averrois Exiliat de Florència el 1300 per pocs mesos, escriví, a Sarzano, una de les seves millors balades Perch'io non spero

Féu estudis d’arquitectura i treballà com a dissenyador gràfic, però es donà a conèixer pels seus còmics realitzats amb traç elegant i economia de mitjans El seu personatge més conegut és Valentina , protagonista d’episodis on l’erotisme és un dels principals elements

Iniciador del Stil Novo La seva poesia Al cor gentil repara sempre amore fou considerada el manifest i el compendi doctrinal de l’escola