Resultats de la cerca

Abat de Sant Ruf d’Avinyó, fou elegit primer bisbe de Tortosa, conquerida de poc 1148, i fou consagrat el 1151 per l’arquebisbe de Tarragona Intentà de restaurar l’estat eclesiàstic de la diòcesi i la seva canònica, i escriví unes constitucions per al govern de la nova església

Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent el seu…

Ordenat sacerdot el 1830, fou membre de la congregació dels lazaristes i professor de teologia al seminari de Carcassona i a Càors 1833 i de Sagrada Escriptura a Amiens Se secularitzà per motius de salut i visqué al seu país Amb pocs referents més que Francesc Vicent Garcia , de qui era un gran admirador, fou escriptor d’una gran dignitat literària i d’un notable alè èpic Publicà unes Cobles en llaor dels benaventurats Abdon i Sennén Perpinyà, 1859 i, pòstumament, el 1882, Josep Bonafont li edità Les bruixes de Carençà , recull de llegendes fantàstiques sobre el massís del Puigmal,  Arles,…

Fill i successor del vescomte DalmauV o d’un presumpte vescomte Hug Jofre I Com a servidor fidel de Jaume I, participà en la conquesta de Mallorca 1229, en les vistes de Sòria 1256, en la campanya de Múrcia 1266 i en un viatge reial a Occitània 1272 malgrat militar per un moment en les files de la noblesa alçada contra el monarca el 1274, es reconcilià aviat amb el rei i formà part del tribunal creat per arranjar les diferències entre Jaume I i els nobles Tret d’un moment de tibantor el 1242, estigué en bones relacions amb el seu veí el comte Ponç IV d’Empúries, que volgué…

Fill i successor del vescomte Dalmau III de Carmençó Amb ell comença la línia segura dels vescomtes de Rocabertí Guerrejà sovint contra el seu veí el comte Ponç II d’Empúries abans del 1138, en aliança amb el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, i vers el 1147, juntament amb el comte Gausfred III de Rosselló, amb qui signà un conveni d’ajuda militar l’any 1147 i un altre, de data desconeguda, en virtut del qual ajudaria el rossellonès en la guerra de Requesens, segurament amb el comte d’Empúries