Resultats de la cerca
Es mostren 390 resultats
llacuna
Hidrografia
Extensió d’aigua que ocupa una depressió del terreny, de menors dimensions que un llac.
Algunes llacunes actuals foren, en temps passats, grans llacs, com la llacuna de Gallocanta, l’extensió de la qual era, durant el Quaternari, quasi cinc vegades més gran
llacuna legal
Dret
Manca de regulació produïda quan l’ordenament jurídic en el seu conjunt no aporta cap regulació a una determinada situació de fet.
llacuna
Biologia
Anatomia
Espai intercel·lular de dimensions molt variables que presenten certs teixits.
llacuna
Omissió, fallada, irregularitat, en allò que hom fa, diu, etc, especialment en un escrit o una exposició.
llacuna
Espai buit en la continuïtat d’un cos; espai blanc, interrupció, en un text, en una sèrie, etc.
llacuna
Diplomàtica i altres branques
Interrupció, espai buit o manca de mots en un text manuscrit.
la Llacuna
La Llacuna
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Anoia, situat en una petita vall (vall de la Llacuna), entre les serres de Puigfred i d’Ancosa, al límit amb l’Alt Penedès.
Situació i presentació El terme municipal de la Llacuna, de 52,25 km 2 , és un dels més extensos de la comarca després de Piera i és situat al límit amb l’Alt Penedès Mediona, a l’E, Font-rubí, al SE, Torrelles de Foix i Pontons al S i l’Alt Camp Querol, al SW-W dins l’Anoia limita, al N, amb Orpí i Santa Maria de Miralles Comprèn la vall de la riera de la Llacuna, solc obert a l’interior de la Serralada Prelitoral, drenat per torrenteres que originen la riera de Mediona o riu de Bitlles, afluent de l’Anoia en terres penedesenques, que descriu un arc de direcció S-NE entre la Plana d’Ancosa…
la Llacuna
Barri
Barri de Sant Martí de Provençals (Barcelona), format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV, inundat per les aigües marines Al segle XVIII hom construí la séquia de la Llacuna 1716, anomenada també de Vòrbom , en record del seu dissenyador, l’enginyer Prosper de Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges el Joncar L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX