Resultats de la cerca

El Llenguadoc és format per una plana litoral, llarga d’uns 200 km i estreta, que s’eixampla per les valls de l’Aude i el Roine, i per un conjunt de graons calcaris garrigues que pugen cap a terres altes els Causses al centre, les Corberes al SW, les Cevenes a l’E La costa és formada per platges sorrenques, i hi abunden els cordons litorals que tanquen estanys Climàticament és un país de transició entre la Mediterrània i l’Aquitània característiques atlàntiques, amb predomini de clima mediterrani els eqstius són molt secs amb temperatures que arriben a 40°C i els vents són forts…

La capital era Montpeller Desaparegué arran de la reforma territorial aprovada al novembre de 2014 i vigent des del gener del 2016, per la qual es fusionà amb l'antiga regió Migdia-Pirineus i donà lloc a la nova regió administrativa d' Occitània

És situada a les vores de la Garona, al camí natural que uneix les comarques mediterrànies amb la conca d’Aquitània La ciutat és centrada —bé que els ultrapassa— entre la Garona, a l’esquerra, i el canal del Migdia, a la dreta És un nucli industrial d’una gran importància, amb indústria química adobs, nitrogen, etc, mecànica, electrònica, tèxtil, del calçat, del paper i alimentària Tanmateix, la branca més important amb diferència és l’aeroespacial, que hi té un fort arrelament històric fou seu d’una de les primeres companyies d’aviació franceses, l’Aéropostale 1927-1933, i després de la…

Estudià les diatomees i les desmidiàcies del Llenguadoc i dels Pirineus Publicà Les Diatomées des Pyrénées 1894, un dels primers treballs d’algologia de les aigües dolces que afecta els Països Catalans

Les seves nombroses obres carnavalades, farses, comèdies i drames són descripcions senzilles i vives dels costums del Baix Llenguadoc, escrites amb un estil ingenu i més aviat descurat És autor de Nina 1931, La gitana 1934 i la novella La nissanenca La seva obra més notable és Los profitaires, sàtira sobre els nous rics de Besiers

Professor a la Université de Toulouse - Le Mirail Tolosa, Llenguadoc, dedicà una atenció preferent a la història de Catalunya, especialment a l’alta edat mitjana En la seva tesi doctoral, La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle Croissance et mutations d’une société 1975-76 versió catalana Catalunya mil anys enrera , 1979-81 estudià el procés de feudalització de la societat catalana Altres treballs de consideració són Les cinquante mots-clef de l’Histoire médiévale 1981 i, amb PGuichard, Les communautés rurales en Catalogne et dans le Pays Valencien IXème au XlVème…

Fou un dels introductors de l’art renaixentista a Tolosa, on construí i decorà diversos palaus, entre ells l’Hôtel d’Assézat 1555, obra mestra del Llenguadoc en aquell estil Concebé la idea del canal del Migdia

Juntament amb el seu germà Jacques Étienne Montgolfier Vidalon-lès-Annonay 1745 — Serrières, Llenguadoc 1799, s’interessà pels problemes del vol i orientà les solucions cap a la construcció d’aparells més lleugers que l’aire Jacques Étienne introduí a Franca la fabricació del paper vitella i, després d’alguns assaigs amb petits models, tots dos germans construïren un baló de 20 m 3 que feren pujar mitjançant aire calent a la plaça d’Annonay el 5 de juny de 1783 Perfeccionaren progressivament llur invent, i el 21 de novembre de 1783 efectuaren a París la primera ascensió tripulada…

Autodidacte, tocà sovint a la Camarga francesa, on esdevingué famós pel seu virtuosisme Tot i això no accedí a un concert públic fins deu anys després de la mort de Django Reinhardt, el guitarrista gitano de jazz , i el 1963 publicà el seu primer disc Juerga 1963 Féu gires arreu del món, on fou reconegut com un dels grans intèrprets del gènere i lloat per personalitats com Picasso Alguns dels seus fills formaren el grup Gipsy Kings, d’estil afí a la rumba catalana

Professor de l’Institut d’Horticultura de Gand, l’Escola de Farmàcia de Montpeller 1851-81 —de la qual fou director— i la Facultat de Medicina de Montpeller Dirigí el Jardí Botànic de Montpeller 1881-88 Fou el primer a determinar i a descriure la filloxera i a preconitzar la introducció de les varietats americanes de vinya resistent a aquest insecte 1875, sobre les quals publicà una monografia molt important També estudià diverses podridures ocasionades per fongs fitoparàsits, com el míldiu de la vinya