Resultats de la cerca

El 1913 descobrí la vitamina A Investigà diversos aspectes de la nutrició relacionats amb el metabolisme i el creixement, i les funcions de la vitamina C

Metge a l’Hôpital Psychiatrique de la Seine, des del 1961 i durant més de trenta anys dirigí la collecció “Sciences de l’Homme” de l’editorial Payot de París Creador de la disciplina de la sociopsicoanàlisi, publicà  Le révolte contre le Père 1968, La crise de générations 1974, Pour une autre société 1975, La chasse structurale 1977, Pour décoloniser l’enfant , etc

Cursà estudis secundaris a l’institut de Leipzig, i fou ordenat sacerdot al convent augustinià de Sant Tomàs, a Brno, on prengué el nom de Gregor Ensenyà ciències naturals a l’escola primària de Brno, i dedicà bona part del seu temps a l’experimentació amb diverses classes de pèsols i altres plantes, que encreuava mitjançant la pollinització artificial Publicà Versuche über Pflanzenhybriden ‘Experiments d’hibridació en plantes’, 1865, on arribà a establir les lleis generals de la hibridació, que més tard reberen el seu nom, la importància de les quals no fou reconeguda ni per la societat…

Esquema illustratiu de la primera de les lleis de Mendel La primera llei de Mendel, o de la dominància , diu que hi ha una disjunció de les característiques en els híbrids Aquesta llei és anomenada actualment llei de la segregació gènica , o sia, que durant la meiosi es produeix la segregació o la disjunció dels allels d’un gen Mendel arribà a aquesta llei observant els resultats de molts encreuaments Per exemple, quan encreuava pesoleres de raça “gran” G amb pesoleres de raça “nana” g, en resultava una primera generació amb tots els individus de mida “…

Fou un dels redescobridors de les lleis de Mendel, que aplicà als animals Introduí els conceptes d’allelomorf, homozigot i heterozigot Les seves obres més importants són Materials for the study of variation 1885, Mendel’s principles of Heredity 1909 i Problems of Genetics 1913

Per exemple, encreuar unes llavors de pèsol grogues i rodones amb unes altres de verdes i rugoses, i la segregació que hi ha a la segona generació filial lleis de Mendel

El mutacionisme fou reforçat en descobrir-se les lleis de Mendel, que permeten d’explicar el mecanisme mitjançant el qual les mutacions poden combinar-se i transmetre's El mutacionisme és útil per a explicar l’aparició d’espècies noves, i aclareix també molts altres fets evolutius

Professor a la Columbia University de Nova York, féu importants recerques en el camp de la citologia i l’embriologia Estudià la fecundació, la partenogènesi, el paper dels cromosomes i la meiosi Reconegué la importància de les lleis de Mendel sobre l’herència Publicà General Biology 1887 i The Cell in Development and Heredity 1896, reeditada diverses vegades

Contribuí notablement a l’estudi de l’anàlisi funcional i de les equacions integrodiferencials Són importants les aplicacions que féu de les matemàtiques al camp de la biologia, com ara per a l’estudi del creixement, de la lluita per la vida, de les lleis de Mendel, etc Féu també estudis de mecànica i d’òptica