Resultats de la cerca

Fill de Francesc-Xavier Monsalvatje i Iglésias i net de Francesc Monsalvatje i Fossas , fou deixeble de Lluís Millet, d’Enric Morera i de Jaume Pahissa a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià també violí amb Francesc Costa La seva producció, àmplia i eclèctica, s’inicià amb Tres impromptus 1934, premi Concepció Rabell Altres obres premiades són Petita suite burlesca , per a violí i orquestra 1936, premi Pedrell, Simfonia mediterrània 1952, premi Ciutat de Barcelona, l’exòtic Cuarteto indiano , premi Samuel Ros, Calidoscopio 1955, premi extraordinari del Conservatori Municipal…

Format a l’Escola de Belles Arts de Barcelona Exposà individualment a Girona, molt sovint, des del 1959, París 1961, Madrid 1974 i a diverses ciutats catalanes Obtingué, entre d’altres, el premi Rafael Llimona a la Pintura Jove 1955 i el del Cercle Artístic 1956 La seva pintura, colorista, se centra en la natura morta, l’interior i el paisatge

És integrada per músics d’arreu d’Europa, que es reuneixen quatre cops l’any sota la batuta de directors convidats Edmon Colomer  en fou el primer Posteriorment, entre d’altres, ha estat dirigida per Neville Marriner, Gennadij Roždestvenskij, Philippe Entremont, Vladimir Ashkenazy, Christian Zacharias, Vasilij Petrenko, Pablo González, Alberto Zedda, Michał Nesterowicz, Gianandrea Noseda des de 1997, el director principal i Jaime Martín des de 2011, el director titular Ha actuat amb cantants i solistes de primer nivell, com Victòria dels Àngels, Montserrat Caballé, Alícia de Larrocha o Paco…

Es presentà oficialment al març del 1993 i des de llavors ha ofert concerts a Espanya, França i Bèlgica, a més d’actuar regularment als diferents cicles del Palau de la Música Catalana Ha estat dirigida per Andrew Parrott i amb ella han actuat solistes de prestigi com Narciso Yepes, Jean Pierre Rampal i Joaquín Achúcarro Ha enregistrat discs amb obres de Vivaldi, Toldrà, Montsalvatge i Britten

Estudià a Barcelona amb E Toldrà, J Massià, J Zamacois, X Montsalvatge, A Ros i Marbà i J Guinjoan Ha dirigit l’Orquestra de Cambra de l’Ateneu des del 1974 i la del Gran Teatre del Liceu, on debutà l’any 1974 És director de la Banda Municipal de Barcelona des del 1980 i des del 1981 director associat de l’Orquestra Ciutat de Barcelona

Formada als conservatoris de Tours i París, inicià la seva carrera de la mà de William Christie a Les Arts Florissants Reconeguda especialista en el repertori barroc francès, també conrea la música del segle XX, i una de les seves grans creacions és l’òpera Lulú , d’Alban Berg Ha collaborat amb directors com Harnoncourt, Gardiner o Minkowski Atreta també per la música espanyola, ha cantat sarsuela al costat de Plácido Domingo Al final del 2011 presentà el disc Melancolia , enregistrat amb l’Orquesta Nacional de España i Josep Pons, que inclou peces de Granados, Montsalvatge i Nin…

Vida Amb una gran inclinació per la música des de molt jove, no fou fins el 1952 que inicià els estudis musicals —piano, harmonia, violí i composició—, amb els mestres Ernest Cervera i Enric Ainaud, entre d’altres, estudis que finalitzà el 1964 Parallelament 1952-56 cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona A partir del 1973 començà la seva activitat com a crític musical, que el portà a collaborar en diferents publicacions, com ara El Correo Catalán , El País , Serra d’Or , Destino ,  Revista Musical Catalana  i Revista de Catalunya La seva trajectòria compositiva comprèn tres…

Estudià al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona amb Gracià Tarragó És professor de guitarra d’aquest centre des del 1972 Com a solista i director ha estat particularment vinculat a l’Orquestra de Cambra de l’Empordà i el 1993 rebé el Premi Nacional de música de la Generalitat per la seva difusió de la música contemporània Com a compositor, és autor bàsicament d’obres per a guitarra i música de cambra El 2006 estrenà el poema musical Romance del capitán Trueno , amb motiu del cinquantenari del personatge i el 75è aniversari del seu autor, Víctor Mora Ha exercit la crítica…

És executada per diferents instruments de percussió Sebastián Iradier n'escriví de molt populars, com La Paloma i El arreglito la qual, modificada, fou la base de la qual Bizet introduí a l’òpera Carmen Fou adaptada a la península Ibèrica des de mitjan segle XIX Als Països Catalans ha estat cultivada en molts indrets costaners, on arribà a través dels navegants i dels americanos , en castellà i també en versions catalanes i bilingües Era cantada habitualment a les tavernes Modernament hom celebra festivals d’havaneres a Calella de Palafrugell Baix Empordà i a d’altres indrets de la Costa…

Estudià als conservatoris de Huelva i Sevilla i posteriorment es perfeccionà amb el català Josep Colom El 2003 es convertí en deixeble de Daniel Barenboim, que tres anys després el dirigí per primera vegada en la interpretació del concert Emperador , de Beethoven, al costat de l’Orquesta Joven de Andalucía, a Marbella Considerat com la gran revelació del pianisme espanyol, ha estat guardonat en diferents competicions i ha actuat al costat d’importants formacions espanyoles i internacionals El 2004 debutà al Carnegie Hall en un recital en el qual interpretà obres de Falla…