Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme és envoltat gairebé totalment pel terme de Guixers, llevat d’un petit tros al N, limítrof amb el de la Coma i la Pedra A més té un enclavament, entre els municipis de Navès i Guixers, que comprèn la Mola de Lord centrada pel santuari del mateix nom i el tossal de Vall-llonga El terme comprèn la vila de Sant Llorenç de Morunys, cap de municipi, i el santuari de Lord El cap municipal ha estat, històricament, la capital de la Vall de Lord, topònim amb el qual es designava antigament almenys des de l’any 839, data de l’acta de consagració de la catedral d’Urgell…

Fou des de l’origen un centre d’espiritualitat per a la vall de Lord Consta des del 910 regit per l’abat Bo, que fou succeït per Ciendiscle 920-948 A l’origen devia seguir una regla canonical o de tipus visigòtic Entre els anys 971 i 997 fou objecte de diverses donacions comtals, entre les quals la cella monàstica de Sant Pere de Ventolrà 971 El 1019, mort l’abat Llobató, el bisbe Ermengol, amb la comtessa Ermessenda i el comte Berenguer Ramon I, l’uniren a Sant Serni de Tavèrnoles perquè hi introduís la regla benedictina Des d’aleshores fou un priorat de Tavèrnoles, amb relativa vitalitat…

Pertanyia a una família de retaulers El seu avi Segimon Pujol Gurb 1672 - Folgueroles 1759 fou l’autor de diversos retaules com el de la Mare de Déu dels Àngels de Casserres de Berguedà 1704, el de la Mare de Déu de Coaner 1716, el del Roser de Matamargó 1730, fet amb la collaboració del seu fill Francesc Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1702 - Folgueroles 1785, i el del de Santa Maria de Folgueroles 1735 fet amb la collaboració del seu fill homònim, Segimon Pujol i Planes Prats de Lluçanès 1710 - Folgueroles 1745, pare de Josep Pujol i Juhí La primera notícia sobre Josep Pujol i Juhí com a…

És un centre antic de pietat i eremitisme La llegenda diu que la marededeu, una imatge romànica del s XIII, fou trobada per un bou i un bover el 870 El santuari existia ja el 992 A l’edat mitjana estigué a cura de donats i ermitans El 1587 fou encomanat als dominicans, que el tingueren mig segle escàs Tornà novament a càrrec d’ermitans, fins que fou profanat i cremat, el 1835, durant la guerra carlina Refet de nou el 1870, fou erigida una gran església i casal i hom aprofità una part dels antics edificis i claustres, que serví d’aixopluc uns quants anys a una comunitat de trapencs Vista aèria…

Els pics més alts són el tossal de la Viuda 1 383 m alt i el tossal Gran 1 208 m alt

Situació i presentació Limita pel N amb el municipi de la Coma i la Pedra, per l’W amb Odèn i per l’E amb Gòsol i Fígols Berguedà A migdia entronca amb el terme de Navès i amb els enclavaments del Santuari de Lord Sant Llorenç de Morunys i Valielles Montmajor, Berguedà El territori a ponent del Cardener s’estén des de la cinglera de la serra de Querol 2214 m, sector meridional de la serra de Port del Comte, fins a la mola de Lord, i a la capçalera de la rasa de Vilamala, i comprèn l’important coll de Jou 1470 m El territori de llevant, a la vall de l’aigua de Valls, s’estén des dels…

Els materials, d’època triàsica i cretàcia, són generalment calcaris i molt durs, on només algunes capes margoses han estat clarament erosionades en els sectors triàsics Consta de diverses unitats L’angle sud-est és la serra de Querol, que es dreça bruscament damunt el coll de Jou, formant el cingle anomenat la Garganta, amb un desnivell d’uns 300 m a partir dels 1700 Un cop superada la cinglera, el relleu, bé que continua ascendint fins a 2212 m puig de Morreres, s’esplaia en un seguit de comes i prats, de la coma de Sant Guerau als prats de Bacies W, emmarcant els plans de la Bòfia, on la…

El lloc és esmentat ja al segle XI com a pertanyent a la canònica de Solsona Al camí de Cardona a Sant Llorenç de Morunys hi ha la masia o  hostal de Vantolra , prop del qual, al coll de Ventolra, hi ha la petita església de Sant Pere, romànica Actualment forma part de la parròquia de Besora L’esglesiola és esmentada en un cartulari del 971, i identificada com l’antiga cella o monestir de Sant Pere de Vantolra , que fou donat pel comte Borrell al monestir de Sant Llorenç de Morunys, el mateix any 971, quan segurament ja no tenia comunitat

La senyoria pertanyia als priors de la confraria dels Colls de Sant Llorenç de Morunys