Resultats de la cerca

Era fill de Llorenç Mundet i Coromines, a l’empresa tapera del qual treballà des de molt jove Als setze o disset anys anà als Estats Units seguint el seu germà gran Josep Mundet , amb l’objectiu d’expandir-hi el negoci familiar de taps i aglomerats de suro El 1902 obrí una fàbrica de taps a Ciutat de Mèxic Retornat a Catalunya, després de casar-se amb Anna Gironella 1906 tornà a Mèxic, on s’establí i feu créixer l’empresa, que gradualment independitzà del negoci familiar originari, substituint els taps de suro tradicionals pels taps de llauna de corona amb discs de…

Des de jove treballà a l’empresa surera familiar fundada pel seu pare, Llorenç Mundet Emigrat als Estats Units, el 1895 obrí a Nova York un taller d’aglomerats de suro des d’on fabricava i distribuïa articles fets amb suro enviat des de Sant Antoni de Calonge El 1902 obrí una fàbrica al Canadà que, afegida a l’establerta pel seu germà Artur Mundet  a Mèxic, expandí el negoci al continent americà El 1905 l’empresa obrí una altra fàbrica a Seixal Portugal, localitat on, amb el nom de Mundet & Sons posteriorment Mundet & Cia establí la…

El 1974 començà a dibuixar còmics per encàrrec Signà la seva primera historieta l’any 1983 a la revistta Rambla , fins el 1985 En aquesta publicació publicà la sèrie Gari Folch , que aparegué en forma d’àlbum l’any 2008 Destaca també la versió al còmic de Capitán Alatriste , a partir de les novelles de José Pérez Reverte 2005 També és autor de Limpieza de sangre 2008 i de  11-M La novela gráfica 2009, amb guió de José Gálvez i Antoni Guiral Amb Gálvez i el dibuixant Alfons López compartí l’any 2011 el Premi Nacional de Cultura del CONCA en l’apartat de còmics

Lloc d’internament preventiu amb la finalitat de classificar els detinguts en virtut la seva adhesió al nou règim i decidir-ne el seu destí Estigué operatiu els primers mesos de l’ocupació franquista de Barcelona gener del 1939 — primavera del 1940, i es calcula que en els moments de major ingrés de presoners, la població penal podria haver estat de 15000 persones El seu emplaçament es correspon actualment amb l’edifici de Llevant del Campus Mundet, a la Vall d’Hebron

Fou arquitecte de la diputació provincial de Barcelona 1944 i director de l’oficina d’urbanisme provincial 1948 Guanyà el primer premi al Concurs d’Idees d’Urbanització de la zona baixa de Montjuïc 1935, i també el Concurs d’Informacions Tecnicourbanístiques per a poblacions de més de 20000 h 1953 És autor de diversos plans generals, especialment del pla general d’ordenació de la província de Barcelona 1959 Entre les seves obres destaquen les Llars Mundet, a Horta Barcelona, la residència collegi Bell-lloc, a la Roca del Vallès Vallès Oriental en els quals féu collaborar molts…

Format a Munic i Berlín, des del 1932 residí a Barcelona, i aportà un expressionisme suavitzant al panorama català de la postguerra La seva obra es caracteritza per una equilibrada composició i un alè líric que fa vibrar el color rítmicament La forma, retallada, es destaca com suspesa en un cert punt de l’espai i el temps, en un cosmos que no provoca angoixa sinó confiat lliurament Autor dels vitralls de la capella de les Llars Mundet, a Barcelona Premi Sant Jordi amb una obra conservada al palau de la Generalitat, a Barcelona També fou molt considerable la seva activitat de…

Al final del s XIX hom en deia arquitectura bizantina El promotor més important fou Paul Abadie, arquitecte de l’església del Sacré Coeur de Montmartre, a París, còpia de Sant Front de Perigús, al Perigord Tingué un gran predicament a Alemanya restauració de la capella palatina d’Aquisgrà i a Anglaterra catedral catòlica de Westminster Als Països Catalans n'hi ha mostres esporàdiques, com la restauració de Ripoll, feta per Elies Rogent 1886, i, a Barcelona, l’església dels jesuïtes al carrer de Casp, de Martorell i Oliveres, la dels carmelites, de Josep Domènech i Estapà, l’Hospital del…

Conegut per Planasdurà Considerat un dels pioners de la pintura informal abans de l’abstracció Exposà per primer cop a les Galeries Alfa de Barcelona 1943 amb una obra d’accents expressionistes, si bé més tard es definí com un pintor geomètric de forta intensitat cromàtica Treballà amb formes poligonals de colors plans, delimitades per rectes negres de gruixos considerables Menys rígid que Mondrian i més suau que els cinètics, el seu art té una clara dimensió espacial que proporciona un cert sentit de profunditat a les formes planes que empra Fou membre del grup Lais del Cercle de Sant Lluc…