Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
nonet
Música
Composició musical per a nou instruments o (més rarament) per a nou veus.
Generalment segueix el mateix esquema formal del quartet LSpohr, JCArriaga i MRavel són autors dels nonets instrumentals més coneguts
Ludwig Spohr
Ludwig Spohr
© Fototeca.cat
Música
Compositor alemany.
Es destacà com a violinista i director d’orquestra i d’òpera a Viena, en 1812-16, i a Frankfurt, en 1817-20 Recomanat per Weber, fou kapellmeister de la cort de Kassel d’ençà del 1822 Actuà com a director d’orquestra a Europa, i fou probablement el primer que emprà una batuta Com a compositor deixà deu simfonies, una quinzena de concerts de violí, música de cambra quartets, un conegut octet, un nonet i oratoris i òperes, com Faust 1816, molt temps cèlebre, i Jessonda 1823, la més coneguda Deixà una interessant autobiografia
Lee Konitz
Música
Saxofonista de jazz nord-americà.
Començà estudiant clarinet, però de seguida s’interessà pel saxo alt, instrument amb el qual desenvolupà tota la seva trajectòria Professional des del 1945, collaborà amb Jerry Wald i després entrà a formar part de l’orquestra de Claude Thornhill 1947 La seva influència principal d’aquests anys, tanmateix, fou la del pianista Lennie Tristano , del qual fou deixeble i amb el qual enregistrà diversos àlbums Adoptà la seva concepció musical, que més tard rebé el nom de cool-jazz , prioritzant la introspecció i un cert intellectualisme, oposat a l’agressivitat i l’emotivitat del bop Enfront de la…
Juan Crisóstomo de Arriaga y Balzola
Música
Compositor basc.
A dotze anys realitzà un assaig d’octet Nada y Mucho estrenat l’any 1931 a Palma, Mallorca, un nonet obertura i un Tema variado per a dos violins, viola i violoncel i, a 14 anys, estrenà a Bilbao l’òpera Los esclavos felices text de Llucià Comella L’any 1822 anà a París, on aviat meresqué l’admiració de Cherubini i de Fétis, i on l’any 1824 era ja professor auxiliar de contrapunt del conservatori D’estil essencialment clàssic, ha estat comparat amb Mozart per la seva precocitat i inventiva Les seves obertures tenen un cert aire rossinià És autor, a més, entre d’altres obres, de…
música de cambra
Música
Nom que rep la música escrita per ésser interpretada en intimitat, i per un grup reduït d’instruments, generalment entre dos (duo) i nou (nonet) —pel seu sentit de conjunt, les peces per a un sol instrument se’n consideren excloses—, bé que poden incloure obres per a conjunts lleugerament més nombrosos.
Originalment anomenada música de cort, és a dir, profana, per oposició a la música d’església, aquesta música d’intimitat ha existit amb diferents noms, sobretot a partir del segle XV, que la majoria de les corts europees rivalitzaven en el conreu de la música Al segle XVI preval en tota l’Europa occidental una vella tradició que agrupa instruments de timbre diferent El gust per la música instrumental s’anà fent manifest La música de cambra pressuposa l’emancipació instrumental de la música vocal, i recolza sobre una triple base música concertant, triomf de la melodia acompanyada i…
Robert Gerhard i Ottenwaelder

Robert Gerhard i Ottenwaelder
© Fototeca.cat
Música
Compositor i musicòleg.
Vida Fill de mare alsaciana i pare suís establerts a Valls, s’educà en un ambient cultural català Era germà del polític Carles Gerhard A dotze anys el seu pare l’envià a Lausana Suïssa per ampliar els estudis i entrar en una escola de comerç, però la seva vocació musical era molt forta i a l’edat de disset anys es traslladà a Munic i ingressà a l’Acadèmia Reial, on estudià amb Walter Courvoisier L’esclat de la Primera Guerra Mundial 1914, frustrà els seus plans i retornà a Valls seguidament es traslladà a Barcelona, on estudià piano amb Enric Granados i Frank Marshall, composició i…