Resultats de la cerca
Es mostren 63 resultats
l’Olivar
Església
Convent
Antic convent de clarisses, actual església del poble de s'Esgleieta, dins el municipi d’Esporles (Mallorca).
Fou fundat el 1530 per monges procedents del Puig de Santa Magdalena d’Inca, en una primitiva església del s XIII, dita Santa Maria de l’Olivar , i perdurà en aquell lloc fins el 1549, que es traslladaren a la ciutat de Mallorca
l’Olivar
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar) de la vila d’Alaquàs (Horta del Sud), on es venera la imatge d’aquesta marededeu trobada; el 1537 s’hi establí un convent de mínims, fins el 1835, i el 1877 un de monges oblates.
L’església fou renovada el 1731
l’Olivar
Capella de la Mare de Déu de l’Olivar, a Almacelles
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de l’Olivar
) del municipi d’Almacelles (Segrià), situat vora la séquia de l’Olivar
, que rega la part S del terme, amb aigua que pren del canal d’Aragó i Catalunya a través de la clamor d’Almacelles.
l’Olivar
Masia
Edifici del municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental).
olivar-se
Alçar-se butllofes en el pa en coure’s, per refredament de la pasta durant la fermentació.
Alexandre Olivar i Daydí
Alexandre Olivar
Facultat de Teologia de Catalunya
Cristianisme
Patròleg i liturgista.
Monjo de Montserrat 1935, del 1936 al 1939 cursà estudis eclesiàstics a les abadies de Maria Laach i Maredsous, que finalitzà a Montserrat Feu la professió solemne el 1940 i el 1942 fou ordenat sacerdot En 1953-58 fou superior de la comunitat benedictina del santuari del Miracle Solsonès Professor a Montserrat d’història de l’Església, de litúrgia i de patrologia, edità fonts essencials per a la història de la litúrgia a Catalunya els sacramentaris de Vic 1953 i de Ripoll 1964 Especialista en Pere Crisòleg , publicà l’estudi Los sermones de san Pedro Crisólogo 1962 i en feu l’edició crítica…
Marçal Olivar i Daydí
Marçal Olivar en un retrat de Manolo Hugué
© Fototeca.cat
Història
Comunicació
Art
Erudit i publicista.
Vida i obra Estudià a la Universitat de Barcelona i seguí cursos de literatura catalana amb Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer als Estudis Universitaris Catalans Amplià els estudis fets a Barcelona amb Joaquim Balcells, a la Universitat de Berlín 1927-28 Aquests anys ja es palesà la seva vocació per les qüestions d’art Entre el 1928 i el 1930 exercí el lectorat de castellà a la Universitat de Glasgow De nou a Barcelona, fou professor de llengües clàssiques a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat Autònoma cessà en aquests càrrecs el 1939 Collaborà activament en la collecció…
,