Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
Pantaleó Montserrat i Navarro
Literatura
Cristianisme
Eclesiàstic i escriptor.
Estudià dret i cànons a Saragossa, on fou ordenat de prevere el 1830 Canonge arxipreste de Tarassona 1834 i penitencier de Saragossa 1850 El 1852 fou proposat per a degà de Tarassona i per a bisbe de Vic, càrrecs que refusà El 1858 governà com a vicari capitular l’arxidiòcesi de Saragossa, vacant El 1861 fou nomenat bisbe de Badajoz, i el 1864 de Barcelona, on fou remarcable la seva activitat pastoral i cultural La seva actitud respecte al còlera de Barcelona del 1865 fou premiada per l’ajuntament i per l’estat El 1870 anà al concili I del Vaticà, on treballà activament en la congregació de…
Joan Crisòstom Petit i Julià
Història
Literatura
Política
Polític i escriptor.
Liberal, prengué part en accions militars a Sagunt i a Alacant 1823 contra el règim absolutista, fou governador de Sòria durant la regència d’Espartero i, acusat d’estar connectat amb el pronunciament de Pantaleó Boné a Alacant 1844, morí perseguit Fundà el periòdic La Tribuna , collaborà sota el pseudònim Delio al Diario Mercantil de Valencia , publicà Poesías 1829, la novella històrica Un sueño , els opuscles Acción de Chiva de 1836 i Sucesos de Valencia en los días 4, 5 y 6 de agosto de 1835 i una Memoria sobre la antigua Numancia
Pròsper
Cristianisme
Arquebisbe de Tarragona.
Segurament el 713 fugí de Tarragona a causa de la invasió dels sarraïns, amb un grup de clergues Justí, Procopi, Pantaleó, Marçal i Jordi i es dirigí a Itàlia passant per Sardenya, emportant-se els cossos de Fructuós, Auguri i Eulogi i altres béns de la seva església S'establí amb els seus clergues a la muntanyeta de Capodimonte, prop de Camogli Gènova, on fundà un monestir Morí amb fama de sant i el rei Liutprand li dedicà una església a Reggio, on foren traslladades les seves relíquies El 997 li fou dedicat un monestir benedictí als afores de Reggio
Federico Roncali y Ceruti
Història
Militar
Militar.
Fill petit del marí Agustín Roncali y Martínez de Murcia Féu la campanya del Nord en la primera guerra Carlina 1833-40 i comandà després, com a mariscal de camp, la divisió de Castella la Nova 1840 Desapareguda la regència d’Espartero, amb qui tingué friccions, fou capità general de Navarra i de València 1843-46 Es distingí per la seva repressió contra l’aixecament progressista de Pantaleó Boné a Alacant Assetjà la ciutat, en blocà el port i prengué dràstiques mesures contra els insurrectes Obtingué el títol de comte d’Alcoi 1846, fou senador 1845-57, capità general de Granada,…
L’Aureneta
Setmanari
Setmanari en català publicat a Buenos Aires en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P Aleu, fou la primera publicació periòdica en català a l’Amèrica del Sud A la primera època 1876-77, se'n publicaren 67 números Els articles eren texts literaris i informació diversa sobre Catalunya Hi collaboraren Pantaleó J Deu, Antoni Suñol, M Dausa Ferrer i Artur Masriera Publicà, el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer abans de sortir-ne l’edició barcelonina La segona època de la revista 1878-80, amb el subtítol Revista Catalana Surt los diumenges publicà 52 números Dirigida també per Aleu, mantingué en aquesta etapa la mateixa…
Editorial Bruguera
Editorial
Editorial constituïda el 1942 i vigent fins el 1986, que destacà per l’edició de còmics.
Té l’origen en l’empresa editorial El Gato Negro fundada el 1910 per Joan Bruguera i Teixidó Barcelona, 1885-1933, dedicada a la publicació de gèneres populars fulletons, novella rosa, policíaca i d’aventures, historietes illustrades, acudits, etc A la mort del fundador, els seus fills Francesc Barcelona, 1910-1962 i Pantaleó Bruguera Grané Barcelona, 1912-1990 continuaren el negoci El 1921 llançaren el setmanari infantil Pulgarcito , base de la reorientació posterior, centrada en el còmic, de l’editorial El 1942 l’empresa es redenominà Editorial Bruguera Installada al barri del…
Josep de Calassanç

Josep Calassanç segon dibuix a carbó de Juli Borrel, conservat a l'Arxiu Provincial de l’Escola Pia
© Escola Pia
Cristianisme
Eclesiàstic, educador i fundador.
Estudià jurisprudència i filosofia a la Universitat de Lleida 1571-77 i teologia a les de València i Alcalá de Henares i l’acabà a Lleida el 1583 Ordenat de sacerdot el 17 de desembre de 1583 a Sanaüja Residí a Barbastre com a familiar del bisbe Felipe de Urríes A Montsó actuà com a redactor de les actes de la comissió per a la reforma dels frares agustinians 1585, durant les Corts de la Corona d’Aragó que allí se celebraven Acompanyà el bisbe electe de Lleida Juan Gaspar de la Figuera a la visita apostòlica de Montserrat 1585-86 Traslladat a la seva diòcesi d’Urgell, fou mestre de cerimònies…
Bonaventura Rigola i Rigola

Bonaventura Rigola i Rigola
© Escola Pia
Cristianisme
Religiós escolapi i pedagog.
Biografia Alumne del collegi de la seva ciutat natal, l’11 de novembre de 1887 vestí la sotana calassància i inicià a Moià el noviciat Féu la primera professió el 27 d’agost de1889, començà els estudis eclesiàstics a Iratxe Navarra i els acabà a San Pedro de Cardeña Burgos, les cases centrals de l’orde a Espanya Fou ordenat de sacerdot el 3 d’abril de 1897 a Lleida Inicià la vida docent al collegi de Morella 1893-1900 com a professor dels seminaristes del bisbat de Tortosa, als quals ensenyava matemàtiques i cosmologia L’Escola Pia feia pocs anys que s’havia fer càrrec d’aquell collegi que…
art bizantí
art bizantí Església de San Vitale a Ravenna
© Fototeca.cat
Art
Art desenvolupat del segle IV al XIV dins l’àmbit de l’imperi Bizantí, originat a través de l’hel·lenisme i del món romà oriental.
Art sorgit al servei d’una monarquia teocràtica, tingué caràcter religiós, dogmàtic i cortesà, i una amplíssima àrea d’influències coincidint amb l’àmbit polític de l’Imperi, tant a l’Occident cristià i romànic, com a Rússia i als Balcans El seu caràcter inicial és discutit Per als autors orientalistes, des del Baix Imperi l’esperit hellenístic predominà a Roma les seves tendències degueren donar lloc al naixement de l’art bizantí després de la fundació de Constantinoble per Constantí 324 i, sobretot, després de la partició de l’Imperi feta per Teodosi 395 Per als occidentalistes, tot el món…