Resultats de la cerca

Manca dels principals equipaments d’infraestructures i serveis

El 1949, molt jove, emigrà amb la seva família a Amèrica i s’establí a Méxic Hi cursà estudis de medicina a la Universitat Nacional Autónoma de Mèxic UNAM, 1957-1962 El 1965 se n'anà al Regne Unit, on, a Glasgow Escòcia, 1965-1966, feu estudis de doctorat en otorrinolaringologia Des del 1970 exercia com a professor a la càtedra d’otorrinolaringologia a la facultat de medicina de la UNAM Fou nomenat cap del servei d’otorrinolaringologia de l’Hospital Central de Petróleos Mexicanos Des del 1982, era membre de l’Academia Nacional de Medicina i, des del 1980, president de la Sociedad Mexicana de…

Professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona Especialitzat en temes de moviment obrer, principalment en els anys de la II República i la Guerra Civil Espanyola, entre els seus treballs destaquen Andreu Nin su evolución política 1911-1937 1975, El movimiento trotskista en España 1930-1935 1977, Historia del Partido Comunista de España 1920-1930 1978, Introducción a la historia 1983, La Guerra Civil Espanyola a Catalunya 1936-1939 1987, La presó model de Barcelona Història d’un centre penitenciari en temps de guerra 1996, Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països…

Collaborà, amb R Duran i Reynals, en l’obra brunelleschiana del Palau de les Arts Gràfiques —després Museu Arqueològic— de l’Exposició Internacional del 1929, a Barcelona Seguí, més tard, un eclecticisme convencional nou edifici de l’Escola Superior de Belles Arts de Barcelona, 1967, en collaboració amb E Bona i JM Sagarra Construí obres a Figueres, s’Agaró, el golf de Roses, etc

Afiliat al Partit Progressista de Ruiz Zorrilla, l’abandonà en morir aquest i s’adherí, el 1903, a la Unió Republicana contrari, però, a la Solidaritat Catalana, passà al reformisme de Melquíades Álvarez, i fou finalment, el 1915, un dels dirigents del Bloc Republicà Autonomista

Cavaller de la guàrdia reial de Vítitza i de Roderic i potser fill d’un duc Fàfila, retingut pels sarraïns a Còrdova com a ostatge, fugí a Astúries, d’on potser era originari, el 717 Refugiat a les serres que davallen dels Picos d’Europa, excità a la rebellió uns asturs, que el nomenaren llur cap 718 Atacat pels sarraïns comandats per Alqama 722 i acorralat al mont Auseva Covadonga, derrotà els atacants Aquesta victòria consolidà el petit estat de Pelagi, amb capital a Cangas de Onís Fou succeït pel seu fill Fàfila, mentre que la seva filla Ermessenda es casà amb el futur Alfons I d'Astúries

Adoptà el nom de Francesc Pelai, malgrat haver-se-li imposat els de Francisco d’Assís, Pelàgio i Joan Obtingué el grau de batxiller en filosofia i lletres 1856 i feu estudis de dret, que abandonà el 1860 De ben jove manifestà una forta vocació literària, que complementà al llarg de la vida amb un intens activisme patriòtic i cultural En una primera època, en què usà el català i el castellà, feu collaboracions periodístiques i literàries a diverses revistes —per exemple, a  La Revista de Cataluña — i publicà, entre altres obres, el poema Lo fill dels hèroes 1860, la novella en castellà Norma,…