Resultats de la cerca

Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un senador per les…

Es destacà inicialment com a novillero d’una destacada elegància i excellent estil Domingo Ortega li donà l’alternativa a València 17 de març de 1936 i Manolo Bienvenida la hi confirmà a Madrid el 2 de juliol següent La guerra civil de 1936-39 arruïnà la seva carrera i es veié reduït a actuar de banderillero

Deixeble predilecte de Llorenç Casanova i Ruiz, s’especialitzà en escenes de nens, flors i quadres de gènere i participà en alguns concursos d’àmbit local, com l’Exposició d’Alacant del 1894 i l’Exposición Nacional del 1912 Treballà substanciosament en la decoració del casino d’Alacant —on residia des del 1885— i féu panells d’exquisit estil modernista, així com a l’altar de la Soledat de la parròquia de Santa Maria d’Alacant Entre les seves obres sobresurten Jove i flors d’ametller ajuntament d’Alcoi, El rellotger, Assajant una missa, L’adobador de cossis i gibrells , etc Fou un pintor…

Fou professor d’agricultura a l’institut d’ensenyament mitjà de Tarragona Estudià l’estructura tectònica de l’illa de Mallorca Publicà nombrosos articles en revistes científiques catalanes, castellanes i franceses i obres com Investigación de aguas subterráneas para usos agrícolas 1932 i Història de la coneixença geològica de l’illa de Mallorca 1946, bibliografia crítica publicada pòstumament i completada per Guillem Colom i Casanovas

Visqué a Vic fins el 1889, que la seva família es traslladà a Barcelona, on estudià a l’escola d’arquitectura 1898-1906 i acabà la carrera amb Rafael Masó , amb qui mantingué una intensa relació durant tota la seva vida professional Quant a concepció de la forma i tractament dels materials dins l’arquitectura catalana, el seu punt de partença fou Antoni Gaudí , a la influència del qual en el fons sempre fou fidel, tot i que el seu món formal hi estigui en contraposició En les seves obres es pot apreciar una influència medieval, especialment romànica, així com una altra de procedent de l’…

Estudià a l’Institut Químic de Sarrià 1973 i es doctorà en química orgànica 1979 Catedràtic de química orgànica a la Universitat de Barcelona des del 1991 i director de l’Institut Català d’Investigació Química des del 2003 Les seves línies de treball són, principalment, el disseny i la síntesi de lligands modulars per a la catàlisi enantioselectiva amb interès pràctic, l’estudi d’aspectes sintètics i mecanístics de la reacció de Pauson-Khand i la síntesi i les aplicacions de nanopartícules metàlliques Autor d’una extensa bibliografia que inclou prop de 195 articles científics i coautor de…

El 1874 Josep Pericas, de Vic, demanà l’aprofitament de l’aigua del riu com a força motriu d’una fàbrica de filats i teixits en l’indret del mas de la Coromina El 1883 hi féu edificar una colònia industrial i una capella 1903 La raó social d’aquesta indústria fou Pericas, Boixedo i Companyia fins el 1946, que la canvià per la de Filatures Ter SA Fou destruïda parcialment el 1926 per un incendi, i el 1940, per l’aiguat del mes d’octubre

És esmentada ja el 1226 el 1930 fou substituït l’antic edifici per un de neogòtic, obra de l’arquitecte Pericas

Fou erigit el 1882, i fou refet i molt ampliat amb un nou atri i un nou campanar el 1958 per l’arquitecte Josep M Pericas A l’interior, l’absis té unes pintures murals dels artistes Ramon Noé i Antoni Cortada Aquest santuari fou la primera capella de l’Estat espanyol dedicada a la Mare de Déu de Lorda El quart diumenge d’agost, s’hi celebra una festa que commemora la seva construcció

Nebot de Bartomeu Darder i Pericàs A partir del 1950 emprengué l’estudi del Quaternari a Mallorca Els seus treballs motivaren que l’Associació Internacional per a l’Estudi del Quaternari inclogués Mallorca entre les excursions del seu cinquè congrés 1957 Es dedicà també a l’estudi de les aigües subterrànies Fou ajudant honorari de l’Institut Geològic Lucas Mallada i membre de la secció de les Balears de l’Institut Nacional de Geologia del CSIC Entre altres treballs, destaquen  Nota sobre los aluviones de Palma  1954,  Playas tirrenienses y dunas fósiles del litoral de Paguera y…