Resultats de la cerca

Comprèn les illes d’Eivissa la Pitiüsa Major , a vegades denominada també l’ illa Pitiüsa i de Formentera la Pitiüsa Menor , amb una munió d’illes petites, les més extenses de les quals són s’Espalmador, sa Conillera, Tagomago, s’Espardell, es Vedrà, etc El nom de Pitiüses, d’origen grec, ha continuat emprant-se, en obres, mapes i escrits de caràcter científic, fins avui Respon, en efecte, a una necessitat de diferenciació històrica i geogràfica d’Eivissa i Formentera respecte a Mallorca i a Menorca, les antigues Balears gran i petita Fins a la romanització, el procés històric…

Parasita el romaní Es fa a la península Ibèrica i a les illes Pitiüses

La barreja madura abans d’omplir-ne el budell i dessecar-se És típic de les Illes Balears i Pitiüses

Especialitzat en el món feniciopúnic i la prehistòria de les Pitiüses, és conservador-director del Museu Arqueològic d’Eivissa des del 1974 Entre els seus treballs destaquen Excavaciones en el sepulcro megalítico de Ca Na Costa Formentera 1975, en collaboració i Excavaciones en la necrópolis del Puig des Molins Eivissa 1992

Recollida en la modificació dels estatuts del partit aquest any, el canvi de denominació obeïa a una nova organització territorial amb quatre demarcacions autònomes Esquerra Republicana de Catalunya ERC, Esquerra Republicana del País Valencià ERPV, Esquerra Republicana Esquerra per a les Illes Balears i les Pitiüses i Esquerra Republicana Occitana Esquerra per a l’Aran

El dret d’estatge és personal i intrasferible i faculta per a habitar gratuïtament la casa, ocupant privativament les habitacions necessàries i compartint l’ús de les dependències comunes amb els posseïdors legítims de l’immoble, sense tenir obligació de contribuir a les despeses, càrregues, ni imposts que afectin l’edifici A les Pitiüses aquest dret comprèn cambra independent que es tanqui amb clau, l’entrada al porxo i a la cuina i l’ús del forn i del pou o cisterna de la casa

Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca Ha excavat a les Balears Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana i les Pitiüses Ca na Costa, Can Sargent i collabora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria Ha publicat, entre d’altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural 1991, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990 És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins

Les espècies més importants del gènere Lacerta són la sargantana àgil, la comuna, la comuna meridional, la muntanyenca, la vivípara, la balear i la de les Pitiüses La sargantana àgil Lagilis , d’uns 20 cm de llargada, té una coloració molt característica, amb una banda dorsal grisa al llarg de tot el cos, voltada a banda i banda per taques fosques amb orles de color blanc o crem, i els costats són d’un color verd lluent en els mascles i gris o terrós en les femelles habita als Pirineus La sargantana comuna septentrional Lmuralis , d’uns 18-20 cm, és, juntament amb la sargantana…

Creada a la fi del s IV, fou la més recent de les que formaven part de la diòcesi d’Hispània, i, incorporada a l’imperi Bizantí el 534, fou la darrera que desaparegué

Vida i obra Impressor d’ofici Coincidí al Diario de Ibiza  amb Isidor Macabich, amb qui fermà una estreta amistat Fou processat per un article crític amb la Guàrdia Civil publicat a El Obrero Balear  1932 i hagué d’installar-se a Palma Com a copropietari de la Impremta Alfa, publicà trenta-cinc números d’ El Pitiuso  1945-79, almanac bilingüe que incloïa treballs de recerca i de creació És autor d’un seguit de guies turístiques d’Eivissa i Formentera de gran rigor documental entre el 1946 i el 1959 i de nombrosos estudis d’aspectes populars com Supersticiones ibicencas 1952 i Bon profit El…